Il·lustració de Mariona Cabassa

30 de des. 2011

Cistellet de verdures

Sóc als vestidors del gimnàs. Em preparo per nadar una estona i escolto aquesta conversa entre dues amigues que es troben:
- Què, a fer una mica d'exercici?
- Si, aviam si cremo tot el que he menjat i una mica més pel que encara em queda per menjar.
- Jo m'he pesat aquest mati i m'he engreixat un quilo i mig.
- Doncs jo no tinc intenció de pesar-me fins d'aqui a dos mesos i penso menjar de tot.
- Si, menjaràs de tot, però amb una mala llet ...

Per recuperar-nos dels excessos d'aquests dies, una mica de caldo i unes verduretes.

















Ingredients:
Carbassó, mongeta tendra, pastanaga, pebrot vermell, pebrot verd, porro, salsa de soja

Talleu el carbassó tal i com es veu a la foto i buideu del mig. Poseu a bullir amb aigua i sal no més de 4 o 5 minuts. Refredeu en un bol amb aigua i gel. Talleu les verdures de la mateixa llargada que el cistell i aneu-les passant per la paella per separat. Saleu una mica. Munteu el cistell, amaniu les verdures amb salsa de soja.

23 de des. 2011

Victòria, tu sempre triomfaràs

La meva iaia paterna es deia Victòria. Tal dia com avui hagués sigut el seu sant. Alguna vegada m'havia explicat, tot rient, que quan era petita el seu pare li deia: "Victòria, tu sempre triomfaràs". Jo, que aleshores també deuria ser petita, vaig trigar a entendre per què li feia gràcia aquella frase que, després, he recordat sempre.

Es deia Victòria, sí, i no podem negar que la frase era optimista, massa optimista per l'època que li va tocar viure. Va tenir cinc fills però va veure com es moria un dels dos bessons durant el part (l'altre era el meu pare) i com perdia la seva única filla de quaranta-dos anys. L'avi era pagès, fam no en van passar però van menjar moltes farinetes. Escombrava amb serradures i a l'hivern, abans de poder rentar la roba, havia de trencar el gel del safareig. Li agradava cantar sarsuela i quan ens visitava ens portava una bosseta de "conguitos".

Vivíen en una casa gran. Feien vida en una cuina amb una bona llar de foc. Recordo l'olor de fum d'aquella estança. Hi havia una porta que duia al que era el menjador, però allà poques vegades s'hi entrava. Tot i que era la part més "elegant" de la casa, em feia una mica de recança perquè era més aviat fosc i a la paret hi havia penjades unes fotos, també fosques, dels que havien sigut els meus besavis. Tot plegat em feia respecte.
A l'entrada de la casa hi havia tres portes. Una conduia per unes escales cap al pis de dalt on hi havien les habitacions. Al sostre vigues de fusta, els llits altíssims, d'aquells que tenien dos matalassos de llana, l'un sobre l'altre, la gibrella a sota i algun sant a la capçalera. Allà tot grinyolava. Pujar-hi era una aventura. Que l'accés el tinguéssim bastant restringit hi ajudava.
A la segona porta es trobaven les escales que baixaven cap a l'eixida, a la cort del cavall, de les gallines, dels conills, al safareig, al pou ... res, també restringit.
La tercera porta donava pas al que anomenàvem el cup. Allà hi havia de tot i era on dinàvem tots plegats els dies de Festa Major. En un racó hi havia unes fustes a terra que havíem de vigilar de no trepitjar perquè tapàven el forat per on s'hi abocava el vi.
Fa anys que aquella casa va anar a terra i em penso que encara em van quedar molts racons per descobrir.
Iaia, seguim pensant en tu. Finalment, vas triomfar.

19 de des. 2011

Pastisset amb arbre de Nadal

Els dolços d'aquestes festes nadalenques estàn molt bons però després d'un parell d'àpats ja t'embafen una mica. Aquest pastisset individual queda molt bé Aquest l'he fet amb la fòrmula que ja vaig fer en el pastís de xocolata i ametlla però podeu utilitzar-ne una altra que us agradi més. Després l'he cobert amb una fina capa de melmelada de maduixa, l'he posat al congelador 5 minuts perquè s'endurís una mica i l'he acabat amb una capa de cobertura de xocolata, ja tèbia, que he preparat desfent al bany maria 150 g de xocolata i 150 ml de nata líquida.
Per fer l'arbre: Dibuixeu dos arbres en un full (un ha de ser una mica més alt que l'altre) i poseu-lo en el fons d'una safata tombat cap per avall, ompliu d'aigua i poseu al congelador fins que l'aigua s'hagi glaçat completament. Desemmotlleu la placa de gel, poseu-li paper film per sobre. Desfeu xocolata al bany maria, poseu-la en una mànega pastissera i resseguiu el dibuix que heu fet. A la base dels arbres heu de deixar un trosset del mig sense xocolata per poder posar-ne un dins de l'altre. Quan la xocolata s'hagi endurit completament ja els podeu treure.
Monteu el pastisset, espolseu sucre en pols per sobre i guarniu amb maduixes banyades amb almibar o segons el vostre gust.


15 de des. 2011

Tomàquet amb formatge de cabra

A casa ens agrada molt el tomàquet i el formatge, tots els formatges, així que quan faig aquest plat sé segur que ningú em rondinarà.

















Ingredients:
Tomàquet de branca, formatge de cabra (rulo), mantega, oli, sal, orenga i pinyons

En una cassoleta que pugui anar al forn poseu-hi una mica de mantega en el fons i el tomàquet tallat a rondaxes. Saleu i amaniu amb un bon raig d'oli. A sobre poseu-hi el formatge de cabra, l'orenga i els pinyons. Coeu al forn a 200ºC aprox. 15 minuts o fins que el formatge es comenci a enrossir. Si voleu, i vigilant molt, podeu gratinar-ho un moment.

12 de des. 2011

Capsetes per un mini-regal

Capsetes molt fàcils i divertides de fer.
















9 de des. 2011

Targetes de taula per Nadal

Unes targetes amb el nom de cadascú ens estalviarà que ens quedem drets al voltant de la taula esperant les instruccions de la mestressa, igual com qui espera escoltar la música per començar a córrer al voltant de les cadires i seure tan bon punt s'aturi. Qui no ha jugat al joc de les cadires? Però, esclar, el dia de Nadal potser no és bon moment.


Necessitareu cartolina de dos colors. Talleu un rectangle de 10 x 4,5 cm i dos triangles de 5 cm de base per 7 cm d'alt. Doblegueu els triangles per la meitat i enganxeu encarant-los. Retalleu una estrella i enganxeu-la a la punta. El mateix arbre fa que la targeta s'aguanti dreta. Poseu el nom dels convidats i llestos.

8 de des. 2011

Maduixes amb crema de llimona

Havia preparat una crema de llimona deliciosa que anava destinada a ser el farcit d'uns macarons, aquest postre francès tan de moda, amb permís dels cupcakes.
La crema va quedar boníssima però els macarons ... No passa res, ho tornaré a intentar.
I a la crema ja li vaig trobar nou destí.

























Ingredients:
Per la crema: 3 rovells d'ou, 75 g sucre, 50 g mantega, ratlladura i suc d'una llimona
Pel muntatge: maduixots, galetes maria, mantega, sucre

Poseu tots els ingredients de la crema en un bol i escalfeu al bany maria. Remeneu amb una cullera de fusta fins que el sucre s'hagi dissolt i la mantega s'hagi fos. Seguir coent, remenant de tant en tant, fins que la crema s'espessi, aprox. 15 minuts. Aboqueu en un bol net, tapeu amb film i deixeu refredar.
Esmicoleu les galetes maria posant-les dins d'una bossa i passant el corró per sobre. Foneu una mica de mantega en una paella, afegiu-hi les galetes i aneu remenant fins que s'hagi incorporat tota la mantega. Traeiu del foc i deixeu refredar. Talleu els maduixots ben petits.
Munteu amb una primera capa de crema de llimona, una segona de galetes i una última dels maduixots. Espolseu una mica de sucre per sobre.
Podeu combinar les fruites que més us agradin.
La crema de llimona la trobareu també amb el nom de lemon curd.
Serviu fred.

7 de des. 2011

Reginette amb porros

Reginette, també dita Mafaldine, és una pasta originària del sur d'Itàlia. És llarga com els tallarines, plana, ampla i rissada pels costats. Sembla ben bé un farbalà. De fet, s'explica que aquesta pasta està dedicada a la princesa Mafalda de Saboya i que la seva forma vol semblar les ondes dels seus vestits.
Com totes les pastes admet totes les variants de salses possibles però uns amics italians ens han enviat aquesta salsa de porros que s'escapa una mica de les més habituals i que ens ha agradat força.


Ingredients (per 4 persones):
400 g pasta tipus reginette, 6 porros, 200 ml llet, 30 g mantega, 1 llimona, nou moscada, 30 g formatge parmesà, sal, pebre

Talleu els porros ben petits i poseu-los en una paella amb la mantega a foc lent. Quan comencin a agafar color, afegiu la crema de llet, la ratlladura d'una llimona i mitja cullereta de nou moscada. Salpebreu.
Bulliu la pasta amb aigua amb sal els minuts que indiqui el paquet (aprox.9 minuts). La sal sempre s'ha de posar quan l'aigua ja bull. Coleu la pasta i barregeu amb la salsa.
Ciao!