Il·lustració de Mariona Cabassa

6 d’oct. 2013

Pa de Viena

Una altra recepta del llibre Brioixeria del Xavier Barriga.


Ingredients:
500 g farina de força, 10 g sal, 30 g sucre, 30 g mantega, 260 ml aigua, 30 g llevat fresc

Barregeu tot els ingredients alhora. Els podeu pastar a ma o amb la batedora (accessori ganxo). La mantega, que ha d'estar freda, la podeu tallar a trossets perquè s'integri més de pressa.
Deixeu reposar la massa a la nevera durant 1 hora. Talleu porcions d'aprox. 50 g i formeu els panets rodons. Poseu-los en una plata que pugui anar al forn prou separats perquè no s'enganxin quan fermentin.  Deixeu-los durant 90 minuts en un lloc càlid sense corrents d'aire. Preescalfeu el forn a 220ºC. Enforneu durant 9 minuts.

I ara només us cal una mica d'enteniment per no menjar-vos-els tots.

25 d’ag. 2013

Xistorra amb patates

















Ingredients:
2 xistorres, 2 pebrots vermells, 2 pebrots verds, 2 cebes, 1 kg patates, oli, sal.

Renteu  i talleu els pebrots i les cebes, poseu-los al foc en una cassola amb un bon raig d'oli. Peleu les patates, talleu-les a daus i agefiu-les a la cassola. Saleu. Deixeu coure tapat durant aprox. 1/2 hora. Remeneu de tant en tant i a mig coure afegiu-hi la xistorra tallada a trossets.

23 d’ag. 2013

Fer gruar

Gruar és un verb que vol dir desitjar vivament alguna cosa que es fa esperar molt.

Fa uns dies la vaig escoltar en un capítol de Plats bruts, en una de les incomptables reposicions d'aquesta sèrie. Què bo és el Lopes!

Crec que mai he sentit cap de les seves conjugacions (jo gruo, nosaltres gruàvem, ell gruarà ...) però sí que a casa s'utilitza (no gaire sovint, tot sigui dit) la locució Fer gruar, quan hi ha algú o alguna circumstància que et fa patir per aconsseguir el que vols. Vaja, que no t'ho posa fàcil.

Dóna-l'hi: no el facis gruar més.

Aconseguirem la independència però ens la faran gruar.


17 d’ag. 2013

Taller de capgrossos a Navata

Feia temps que anava al darrere d'aprendre la tècnica del cartró-pedra i, concretament, volia aprendre a fer un capgròs. Aquestes vacances, per fi, ho he aconsseguit. He aprofitat uns quants dies per visitar el Taller Ventura & Hosta, a Navata, on la Neus Hosta i el David Ventura hi tenen el seu taller de gegants i capgrossos. 
La Neus és ceramista de professió. Per això, quan li vaig comentar que dies abans havia visitat la Fira del Càntir d'Argentona i que des de ben petita em cridava l'atenció treballar amb el fang, de seguida va treure el seu torn i, fora de programa, me'n va ensenyar una mica. Aissss, com m'agrada remenar el fang!!!
Ha sigut una experiència fantàstica, interessant i molt divertida. M'he posat de fang, guix, cola i pintura (exactament en aquest ordre) fins a les celles, però m'ho he passat la mar de bé i aquest ha estat el resultat:



M'han quedat ganes de fer més capgrossos, així que si aconssegueixo convèncer el meu pare perquè em deixi un raconet del seu taller, segur que aquest no serà l'últim.
Esclar que sempre puc tornar a visitar a la Neus i el David. Seria un plaer
Si voleu conèixer una mica més la feina que fan, premeu aquí.

Unes quantes fotos del procés del capgròs:


Modelar amb el fang
Fer les partions perquè després ens sigui fàcil separar el guix

Fer el motlle amb guix

Una vegada sec el guix, ja podrem omplir amb
3 capes de paper mullat i encolat

El paper ja està sec. Ara ja es poden unir les parts

Repassar imperfeccions amb paper de diari

Una capa per igualar

Pintura

I aquí la clase magistral de torn. Gràcies Neus! 



2 d’ag. 2013

Bones vacances!

Il·lustració d'ElinaEllis


29 de jul. 2013

Tarta Tatin



Ingredients:
4 o 5 pomes golden, 125 g sucre, 75 g  mantega, pasta de full

Poseu el sucre i la mantega al foc en una cassoleta o paella que després pugui anar al forn. Peleu les pomes, talleu-les a quarts i traieu-ne el cor. Quan el sucre comenci a caramelitzar-se, poseu els trossos de poma ben junts, amb la part rodona a sota. Deixeu coure a foc lent. Us deixarà anar bastant suc. Aprofiteu per ruixar per sobre les pomes. Passats 15 o 20 minuts traieu del foc. Talleu la pasta de full formant un cercle una mica més gran que el recipient i cobriu les pomes. La pasta que us queda per fora feu-la anar cap dins, tapant els costats perquè no surti la poma. Punxeu-la amb una forquilla perquè no s'infli. Poseu al forn a 190ªC fins que veieu que la pasta de full està feta. Poden ser aprox, 15 o 20 minuts més.
Quan ja s'hagi refredat una mica, tombeu sobre un plat. No la deixeu refredar del tot perquè el sucre s'enganxaria i no la podríeu tombar.

1 de jul. 2013

Calamars farcits en la seva tinta

Aquesta recepta la vaig veure en un programa de l'Eva Arguiñano.


Ingredients:
8 calamars (d'uns 160-180 g cadascun és una bona mida per farcir), 100 g pernil salat, 2 cebes tendres, 2 porros, 1 ceba, 1 pebrot verd, 2 tomàquets vermells, tinta del calamar (dels mateixos calamars que heu comprat o 2 bossetes que ja venen preparades)

Netegeu bé els calamars i els traieu les aletes i les potes, que reservareu.
Per preparar el farcit comenceu per sofregir dues cebes tendres i dos porros tallats ben petits. Sense deixar que agafin color afegiu-hi les potes i les aletes picades i quan ja estiguin mig cuites, el pernil salat, també ben petit. Li doneu unes quantes voltes i rectifiqueu de sal.
Farciu els calamars amb aquesta barreja, sense omplir-los del tot. Poseu un escuradents perquè no surti, tot i que si teniu paciència i gireu els calamars quan els netegeu no us caldrà l'escuradents, perquè al posar-los a la cassola, amb l'escalfor, es tanquen sols.

Per preparar la salsa, sofregiu una ceba i un pebrot verd, tallats a trossets menuts i a mig coure afegiu-hi un parell de tomàquets (sense pell ni llavors) tallats a daus. Saleu. A l'últim moment, aboqueu-hi la tinta de calamar diluïda amb una mica d'aigua i remeneu perquè hi quedi ben incorporada. Passeu aquesta salsa per la batedora i torneu a posar-la a la cassola. Incorporeu els calamars farcits i deixeu-los coure aproximadament 1/2 hora amb la cassola tapada.

25 de juny 2013

Brioix amb cabell d'àngel



Aquesta recepta es pot trobar en el llibre Brioixeria d'en Xavier Barriga, de les fleques Turris.

Ingredients:
500 g farina de força, 10 g sal, 100 g sucre, 3 ous, 120-130 ml aigua (*), ratlladura d'una llimona, ratlladura d'una taronja, 1/2 culleradeta de canyella en pols, 100 g mantega, 40 g llevat llevat fresc, 1 ou, un pessic de sal, cabell d'àngel, sucre glas.

(*) La recepta original és amb aigua i segur que deu haver-hi una bona raó perquè així sigui i si, a més, ho diu el Sr. Barriga, que és el mestre. Però jo m'he permès la llicència de posar-hi llet en comptes d'aigua.

Millor si els ingredients estan freds de la nevera.
Pasteu els ingredients manualment o amb un robot de cuina (accessori ganxo). A mig pastar s'hi ha d'afegir la mantega freda que tindreu tallada a dauets petits i quan la pasta hagi absorbit la mantega, afegiu-hi el llevat dissolt amb una mica de llet.
Aneu pastant fins que la massa quedi fina i elàstica i ja no s'enganxi als dits o a la paret del bol. Formeu una bola i poseu-la en un bol untant amb oli i tapat amb paper film.
Repòs 1 hora a la nevera.

Passada l'hora, dividiu la massa en peces d'uns 80 g i treballeu-les molt lleugerament. Torneu a formar unes boles llises i uniformes i poseu-les en una safata untada amb oli. Tapeu amb paper film.
Repòs 30 minuts a la nevera.

Després dels 30 minuts ja podeu donar la forma definitiva a les peces. Estireu amb el corró per aconseguir un rectangle d'aprox. 10x15 cm. Poseu cabell d'àngel a la part superior de la peça i enrotlleu fins a la meitat. Amb un ganivet  feu 4 o 5 talls a la part que encara no està enrotllada, com si féssiu un serrell i acabeu d'enrotllar la peça. Pinteu amb ou batut amb una mica de sal (amb la sal queda més lluent).
Col·loqueu-les en una safata per anar al forn amb paper de cuina, prou separades perquè no s'enganxin quan fermentin, perquè ara és quan de doblar el seu volum. 
Repòs de 90 minuts a un lloc càlid sense corrents d'aire.

Torneu a pintar amb l'ou amb molt de compte perquè la massa no baixi i poseu al forn preescalfat a 220ºC durant uns 8 minuts.

Espolseu sucre glas per sobre. 

15 de juny 2013

Amanida de fruita

A casa, quan arriba la calor, les amanides són les reines dels nostres àpats. Segurament, com en la majoria de les cases.
Aquesta d'avui, amb fruita, és molt fresca i vistosa. I així és, més o menys, com la presenten al Restaurant Draps de Girona.



Ingredients:
Pasta filo, enciams, síndria, kiwi, poma, taronja, tomàquet cherry, formatge feta, mi-cuit, mantega, oli, vinagre, sal, pebre, kikos, flors comestibles (opcional)

Busqueu un motlle una mica alt, que pugui anar al forn. Pinteu lleugerament 4 o 5 fulles de pasta filo amb mantega fosa i aneu sobreposant-les.Poseu al motlle i deixeu al forn a 150ºC. Passats aprox. 10 minuts traieu del motlle i torneu a posar al forn perquè agafi color per tot arreu (com que ja ha agafat la forma, s'aguanta bé). Amb 5 minuts més n'hi haurà prou. Igualment, aneu vigilant que no s'enrosseixi massa perquè cada forn és una història i les puntes van molt ràpid a cremar-se. Deixeu refredar.

Talleu les fruites i el formatge feta a daus i barregeu-ho amb els tomàquets cherry i els enciams nets. Moments abans de servir poseu-ho al motlle de pasta filo (si ho feu amb massa antelació, la pasta filo s'estovarà). Amaniu amb una vinagreta, espolseu-hi kikos fets a miques, poseu uns encenalls de mi-cuit i per últim decoreu amb alguna flor comestible.

Es poden preparar de mida individual o una de més gran per compartir.

Un únic inconvenient: miques de pasta filo quedaran repartides per tooooota la taula.

11 de juny 2013

Carbassons amb salsa de pinyons


Ingredients:
2 carbassons, 2 cullerades de farina, 1 cullerada de pebre vermell dolç, 1 ou, 2 cullerades de llet, oli de girasol per fregir, sal
Per la salsa: 75 g pinyons, 1 gra d'all petit, 3 cullerades d'oli d'oliva verge, 1 cullerada de suc de llimona, 2 cullerades d'aigua, 1 cullerada de julivert picat, sal, pebre.

Comenceu per preparar la salsa. Sempre estarà més bona si ha tingut temps perquè els gustos s'integrin bé. 
Barregeu amb la batedora tots els ingredients, menys el julivert, que l'afegirem ben picat al final. Reserveu.

Talleu els carbassons a rodanxes de 1/2 centímetre i arrebosseu-los amb la barreja de farina i pebre vermell dolç. Traieu-ne l'excés. Deixateu l'ou amb una mica de sal i la llet, passeu-hi els carbassons i fregiu un parell de minuts per banda. Deixeu en un plat amb paper absorvent. Saleu lleugerament per sobre.

26 de maig 2013

Amanida pagesa de Formentera


Ingredients:

Tomàquet, pebrot vermell escalibat, pebrot verd, ceba, patata bullida, peix sec, bescuit, oli, sal, ou dur (opcional)

Bulliu amb força sal les patates amb pell. Quan estiguin fredes, les peleu i talleu a daus irregulars. Escalibeu els pebrots vermells. Poseu en un bol el bescuit, aneu-hi afegint el tomàquet, el pebrot verd i la ceba tallats, la patata, el pebrot escalibat i per últim el peix sec. Saleu i amaniu amb un bon raig d'oli. Si us agrada, podeu afegir-hi ou dur. 

A Formentera li diuen bescuit a una mena de pa, que quan el veus diries ben bé que són rosegons de pa sec, però quan això mateix ho vaig dir a la mestressa de l'hotel on estàvem, em va dir que de cap manera, que és un pa que el deshidraten espressament. No sembla tenir gens de sal i és d'un color fosc, tot i que no sembla integral. Quan s'acabi el que he portat, hi posaré directament pa sec.

El peix sec també ha vingut d'allà. Per fer el peix sec poden emprar diversos peixos, com ara la ratjada o la mussola, un peix parent del tauró.  Encara que no sigui tan autèntic, suposo que també pot quedar bé amb tonyina o amb sardina amb oli esmicolada.

I què més? Ah si, que a les receptes que he trobat per la xarxa diu que el bescuit s'ha d'humitejar prèviament embolicant-lo amb un drap i posant-lo sota l'aixeta, però la senyora de l'hotel m'ha dit que ella no ho fa, perquè el suc que deixen anar els altres ingredients i el raig d'oli final ja l'estova prou. 

15 de maig 2013

Clissar

Hi havia molt poca llum per poder llegir en condicions i li he dit: "Que no veus que amb aquesta llum no hi clisses?". M'ho ha fet repetir fins a tres vegades. Les dues primeres he pensat que no m'havia sentit bé però quan, per tercera vegada, m'ha contestat: "però, mama, què m'estàs dient?",  ja m'he adonat que havia d'incorporar el verb "clissar" a les paraules de l'avi.

Clissar 
[c. 1880; d'origen incert, podria derivar del verb eclipsar-se, en el sentit de 'quedar-se absort, perdre el món de vista', o bé -potser no tan segur- tractar-se d'un mot d'argot caló]



1 tr Veure, reparar. L'han ben clissat.


2 clissar-hi Veure-hi. No hi clissa gaire.


3 clissar-s'hi Veure-s'hi. Amb tan poca llum, no ens hi clissem.

12 de maig 2013

Temps de flors 2013

Un any més, i ja en van 58, torna a ser temps de flors a Girona. Una iniciativa que omple la ciutat de flors i de visitants. Avui no sabria pas dir-vos si hi havia més d'uns o de les altres. Fins el cap de setmana que ve teniu ocasió de visitar la ciutat i, de passada, edificis amb entrada gratuïta o patis interiors que la resta de l'any estan tancats al públic. Això si, espavileu per anar-hi ben d'hora perquè els carrers del barri vell s'omplen de gom a gom. Si us decidiu anar-hi, segur que la visita no us deixarà indiferents.
Per informació cliqueu aquí

Aquest any, uns brètols han cremat un dels muntatges una setmana abans d'inaugurar-lo. Es deia "Sortir-se'n". Havia de ser un laberint fet amb palets de fusta i els seus visitants havien de descobrir en el seu interior que tot laberint té una sortida, que encara que el camí sigui dificultós, se'n pot sortir. Doncs bé, els seus creadors no l'han pogut presentar tal com l'havien pensat inicialment, però amb pocs dies han presentat una nova proposta que encara fa més honor al títol del muntatge. D'un espai cremat que encara fumeja (efecte que aconsegueixen amb uns aspersors d'aigua) emergeix un arbre blanc i un text de Salvador Espriu que ens diu que cal viure tot el que es pugui perquè tot és temporal i, en un moment, ho podem perdre.

Ves per on, aquests brètols han fent que ara, més que mai, es demostri que amb iniciativa, creativitat, empenta, il·lusió i treball es poden superar les adversitats i els entrebancs que es troben pel camí.

I això val per tot.

      




















I aquí el Jaume, el meu fotògraf particular.
Quan veieu una foto molt maca serà perquè l'ha fet ell.





10 de maig 2013

Vides de rebaixes


Ja fa dies de l'esfondrament de l'edifici de Bangladesh on centenars de persones hi van morir, tot i que la vida, abans de l'accident, ja l'anessin perdent una mica cada dia.

Aquestes morts és el preu que s'ha de pagar perquè els responsables d'aquests tallers i les empreses internacionals que els donen feina se'n beneficiïn econòmicament, estalviant en mesures de seguretat i pagant uns preus als seus treballadors que tot just els permeten malviure. Però també, i no ens enganyéssim, perquè nosaltres tornem satisfets d'un dissabte de rebaixes perquè hem omplert l'armari per uns preus irrisoris, sense pensar gaire, o gens, d' on ha sortit i en quines condicions el vestit que estrenarem l'endemà.

Ara, sabent què ha passat i sospitant el que de ben segur deu seguir passant, no estaríem disposats a pagar una mica més per una peça de roba? No ens hauria de fer una mica de mal vestir amb allò que ha estat cosit en unes condicions d'extrema precarietat?. Les vides humanes a Bangladesh, com en tants altres llocs, no valen el mateix que les nostres? O potser no ens fa res que allà siguin les vides les que estan en permanent temporada de rebaixes?

23 d’abr. 2013

Cupcakes de Sant Jordi

Feliç dia de Sant Jordi!
 
























Ingredients:

Per les bases: 100 g mantega, 100 g sucre, 2 ous, 100 g farina, una cullereta de Royal, extracte de vainilla
Pel les flors: 125 g mantega, 185 g sucre pols, colorant vermell

Per fer les bases barregeu la mantega a temperatura ambient amb el sucre, afegiu-hi els dos ous, l'extracte de vainilla i la farina tamitzada amb el Royal. Ompliu els motlles i poseu al forn preescalfat a 180 ºC aprox. 20 minuts.

Per les flors, barregeu la mantega a temperatura ambient amb el sucre pols. Afegiu-hi el colorant fins a obtenir la intensitat de color que us agradi. Poseu la barreja a la màniga pastissera amb una "boquilla" com la de la foto. Perquè us quedi la forma semblant a una flor, heu de començar des del centre cap enfora.


21 d’abr. 2013

Torrades de Santa Teresa

Durant la setmana santa hem estat per terres de la Manxa.

Ha plogut bastant i no hem pogut veure tot el que ens hagués agradat. Aixó si, res ens ha impedit fer unes bones fartaneres.

Xocolata amb xurros per esmorzar, migas, taules de formatges, duelos y quebrantos (no habia sentit a parlar mai d'aquest plat però també és dels consistents), pan de Calatrava, torrijas ...  com podeu comprovar, poc verd.
Al veure les "torrijas" vaig pensar:  ¡Però si això són les torrades de Santa Teresa que fa ma mare!. I com que feia molt temps que no en feia a casa, i per si no ens havíem atipat prou durant la setmana santa, doncs ja em teniu fent aquestes Torrades de Santa Teresa, que, tot sigui dit, és una bona manera d'aprofitar el pa que hagi quedat del dia abans.




Ingredients:
Llesques d'una barra de pa del dia abans, 500 ml de llet, pell d'1/2 llimona, pell d'1/2 taronja, 1 branca de canyella, 2 ous, oli, sucre, canyella en pols

Primer de tot, escalfeu la llet amb les pells de llimona i taronja i la branca de canyella. Quan comenci a bullir ja podeu apagar el foc i deixar-ho infusionar una estona (amb mitja hora n'hi haurà prou). Passeu les llesques de pa per la llet ja freda, deixant que s'empapi bé, després per ou batut i fregiu en oli ben calent. Quan les traieu arrebosseu en una barreja de sucre i canyella en pols. Serviu fredes.

17 d’abr. 2013

Pollastre a la taronja



Ingredients:
4 filets de pit de pollastre, sal, pebre, 20 g mantega, suc de 2 taronges

Salpebreu els filets de pollastre i els passseu per la paella amb la mantega. Quan ja els tingueu rossos per les dues bandes, hi afegiu el suc de taronja i deixeu reduir.  A foc mig-alt us trigarà aprox. 10 minuts. Sacsegeu la paella de tant en tant.


8 d’abr. 2013

A gratcient

Aquesta expressió no s’escolta gaire actualment. Quan érem petits la mare ens ho deia quan, per exemple, fèiem anar l’aigua a dojo. “No feu anar l’aigua a gratcient”.
Aquesta mateixa frase també la dic ara al meu fill  (sembla que això de l’aigua és un tema recurrent).

Consultat el servei Optimot de Gencat, això és el que m’han dit:

L'expressió a gratcient és una locució adverbial i s'escriu amb dues paraules. Té el significat 'amb intenció, no sense voler'. Per exemple: Ho va fer a gratcient per perjudicar-lo davant del mestre.

I això altre diu el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana:

A gratcient. loc adv D'una manera deliberada, intencionadament, a dretcient. M'ho ha fet a gratcient, bo i sabent que em molestava. 

11 de març 2013

Pastís de galetes i iogur
















Ingredients:
24 galetes Nuria, 3 iogurs naturals, 75 g sucre blanc, 200 ml nata líquida, 5 fulles de gelatina
Per la salsa de caramel: 120 g sucre morè, 75 ml nata líquida, 50 g mantega

Comenceu per preparar la salsa de caramel. Barregeu el sucre morè, la nata líquida i la mantega en un pot que pugui anar al foc. Remeneu fins que la mantega s'hagi fos i el sucre s'hagi dissolt. Quan comenci a bullir baixeu el foc i deixeu coure 2 minuts més. Reserveu. 
Poseu les 5 fulles de gelatina en aigua freda perquè es vagin hidratant. 
Esmicoleu les galetes posant-les entre dos papers de cuina i passant-hi el corró. Barregeu-les amb la salsa de caramel tèbia i repartiu sobre la base d'un motlle amb els costats desmuntables. 
Dels 200 ml de nata líquida, n'escalfeu uns 100 ml i hi afegiu les fulles de gelatina escorregudes. De seguida que s'hagi desfet la gelatina, ho afegiu als
3 iogurs que ja tindrem en un bol barrejats
amb el sucre blanc.  Munteu els 100 ml restants de nata líquida i ho afegiu als iogurs. Aboqueu aquesta barreja sobre la base de galetes i deixeu a la nevera un mínim de 2 hores.


La senyoreta Conxita


La meva primera mestra es deia Conxita. Li dèiem “senyoreta Conxita". Era una dona molt gran que també havia estat mestra de la meva mare. Era menuda, duia els cabells tallats com si fos un patge i no estava de gaires romanços.
A la classe hi havia un televisor i la senyoreta Conxita se’l mirava cada tarda. Mentre ella es menjava un iogur amb galetes, nosaltres fèiem els deures que ens havia manat perquè no l’emprenyéssim l’estona que berenava. De tant en tant, aixecava la vista per sobre les ulleres, que se li repenjaven a la punta del nas, i ai de qui trobés xerrant. Els seus mètodes expeditius eren força contundents.
Tenia un regle de fusta i el feia servir sovint sobre les mans esteses dels seus alumnes. Això si la cosa no era massa greu, perquè si ella creia que amb aquell càstig no n’hi havia prou, llavors feia posar els dits de punta, i allò sí que feia mal.
Jo només tenia 5 o 6 anys i recordo aquella vegada que d’un full de paper en vaig fer trossets menuts que van anar a parar a terra. La senyoreta Conxita me’ls va fer collir un per un, els va agafar i, sense miraments, me’ls va entatxonar a la boca. Els hi vaig tenir una bona estona, perquè no vaig gosar escopir-los fins que va marxar del meu costat. La nena que s'asseia amb mi em consolava mentre les llàgrimes em regalimaven galtes avall.
Per sort, quan vaig fer 8 anys em van canviar d’escola.  Al director, els nens li dèien "el de los huevos colgando". És que rimava tan bé amb el seu cognom!, que no es podíen estar de practicar amb les rimes consonants que ell mateix ens havia ensenyat. Encara ara, quan ens veiem, estem contents de retrobar-nos.

I recordant a la senyoreta Conxita i els seus iogurs amb galetes, he preparat aquestes postres.

3 de març 2013

Pèsols estofats


Ingredients:
500 g pèsols, 1 ceba, pernil salat, farina, oli, sal

Poseu 2 cullerades d'oli a la cassola i sofregiu la ceba tallada a juliana. Afegiu-hi uns retallons de pernil, doneu-hi unes voltes i incorporeu una cullerada sopera rasa de farina. Remeneu i quan la farina s'hagi enrossit una mica aboqueu-hi els pèsols. Poseu aigua tot just per cobrir-los, saleu i deixeu coure, tapats, a foc baix, aprox. 20 minuts. Sacsegeu la cassola de tant en tant per llligar una mica el suc.

25 de febr. 2013

Bunyols a la meva manera

Fa dies que per pastisseries i forns es poden trobar els típics bunyols de Quaresma. Amb molt sacrifici aconsegueixo passar de llarg i no deixar-me temptar, però una idea em volta pel cap tot el camí de tornada cap a casa: preparar una bona platerada tan bon punt arribi. I d'això sí que no me'n puc estar. 
Tinc una altra recepta de bunyols que ja vaig publicar fa temps. Vegeu aquí. Queden bons, però porten mantega i volia evitar-la, així que els he fet d'aquesta altra manera que també queden molt bons.




Ingredients:
2 ous, 250 g farina, 75 g sucre, 100 llet, 50 oli de girasol, 1/2 sobre Royal, oli per fregir, anís  i sucre per espolsar.


Poseu tots els ingredients en un bol i barregeu bé amb la batedora. Potser us anirà més bé si la farina i el royal els afegiu quan els altres ingredients ja estiguin barrejats. Com que us quedarà  una massa bastant espessa, us haureu d'ajudar de dues culleres de postres per anar abocant petites porcions a la paella, amb força oli ben calent. Si heu posat oli suficient per cobrir els bunyols, veureu que ells sols es tomben.
De seguida que els traieu del foc, quan encara són calents, ruixeu-los amb un raig d’anís i espolseu-hi sucre per sobre.




27 de gen. 2013

El meu be

Quan era petita uns amics de la família ens van regalar un be. Pot semblar un regal una mica estrany però si tenim en compte que eren carnissers ja no sobta tant. Era el que tenien més a l’abast. I com que a casa hi teníem conills i gallines, doncs ja no venia d’aquí.
El be era petitó i, esclar, encantador. Va ser la meva joguina durant un temps, fins que es va anar fent gran i va resultar ser una mica entremaliat.
Sempre estava a l’eixida però un dia, no sé com, va entrar al menjador i va rosegar les cortines. La meva mare va posar el crit al cel i el meu pare una cleda a la porta, però no va servir de gaire, la cleda, vull dir,  perquè també la va fer malbé.
Havia de córrer perquè sempre estava a punt per envestir-me i poca cosa podia fer amb la força d'aquell animal.
D’un dia per l’altre, el be va desaparèixer. No recordo pas com em van explicar la seva absència però sí que recordo, vagament, que aquell cap de setmana tota la família vam anar a fer una costellada.

 

Espatlla de xai al forn

No tinc gaire costum de cuinar xai. Com a molt faig unes costelles i mitjanes a la brasa, però molt de tant en tant. Pot passar un any d'una vegada a l'altra. I això de la brasa també és un dir, perquè les faig amb la resistència elèctrica. L'última vegada que vaig intentar fer-les amb carbonet, vaig fer tant de fum que els veins, alarmats al veure'l, van venir a trucar a la porta pensant que se'ns estava calant foc. Quin desastre!
Ahir vaig comprar una espatlla i vaig preguntar a la carnissera com l'havia de fer. I això em va dir:


Ingredients:
1 espatlla de xai, orenga, 1ceba, 4 o 5 alls, 2 tomàquets, llorer, farigola, oli, vi blanc, sal, pebre, mel

El vespre abans, unteu d'oli l'espatlla, salpebreu i espolseu-hi força orenga. A l'endema poseu oli a una cassola i feu enrossir l'espatlla per cada costat. Afegiu a la cassola la ceba i els tomàquets tallats a quarts, els alls sense pelar, 2 fulles de llorer i una branqueta de farigola i ho traslladeu al forn que ja tindreu encès a uns 150ºC. Com que la temperatura és baixa s'hi haurà d'estar ben bé de 2 hores i mitja a 3 hores. A mitja cocció hi afegiu el vi blanc i de tant en tant aneu regant l'espatlla amb el suc de la cassola. 2 minuts abans de treure-ho del forn poseu una mica de mel per sobre.

23 de gen. 2013

Tagliatelle d'alfabrega

Uns tagliatelle d'alfàbrega portats directament de Milà (gràcies, Sergi!)



Ingredients:
Tagliatelle d'alfàbrega, formatge ricota, tomàquets cherry, ceba tendra, pinyons, oli, sal, pebre, formatge parmesà


Feu bullir la pasta amb aigua i sal el temps que indica l’envàs. Mentrestant talleu la ceba tendra a trossets petits i els tomàquets per la meitat i sofregiu-los lleugerament en una paella amb una mica d’oli. Salpebreu. Afegiu-hi  el formatge ricota el temps just perquè s’escalfi. Rectifiqueu de sal.
Barregeu aquesta salsa amb la pasta ja bullida i escorreguda. Espolseu amb pinyons torrats i formatge parmesà i ja estarà a punt.

18 de gen. 2013

Una de magnesi! Natilles de carbassa i nous

Per una d’aquelles coses de la genètica, els meus fills tenen un dèficit de magnesi i potassi. Una tubolopatia que es diu Sindrome de Gitelman.
Es prenen un munt de pastilles diàries de suplement i intentem fer una dieta equilibrada rica en aquests minerals. Fruita i verdura fresca, fruits secs, llegums, patates ... Tot i així, els seus nivells sempre ronden el llindar dels mínims acceptables. Aquests dies una inoportuna gastroenteritis ens ha desbaratat una mica. 
Toca ració doble. Avui, postres riques en magnesi.



Ingredients (per 4 racions):
300 g carbassa, 750 ml llet, 3 rovells d’ou, 75 g sucre morè, 1 cullerada ben plena de Maizena, pell d’una llimona, 50 g nous, canyella

Peleu i talleu la carbassa a trossos. Poseu aigua al foc i quan bulli poseu-hi la carbassa. Deixeu coure aprox. 25 minuts. Escorreu i reserveu.
Escalfeu la llet amb la pell de la llimona. En un altre pot que pugui anar al foc, barregeu bé els 3 rovells d’ou amb el sucre morè i la maizena. Afegiu-hi la llet calenta amb la pell de la llimona i aneu remenant amb una cullera de fusta fins que espesseixi. Finalment traieu la pell de llimona, afegiu-hi la carbassa i passeu per la batedora. Repartiu en recipients individuals i deixeu refredar a la nevera. Abans de servir espolseu per sobre les nous i la canyella en pols

He utilitzat llet de civada perquè contè més minerals que la llet de vaca però això no els ho diré. Només ho sabran si se’ls acut mirar el bloc de sa mare (a veure si és veritat que hi entren de tant en tant).