Il·lustració de Mariona Cabassa

11 de març 2013

Pastís de galetes i iogur
















Ingredients:
24 galetes Nuria, 3 iogurs naturals, 75 g sucre blanc, 200 ml nata líquida, 5 fulles de gelatina
Per la salsa de caramel: 120 g sucre morè, 75 ml nata líquida, 50 g mantega

Comenceu per preparar la salsa de caramel. Barregeu el sucre morè, la nata líquida i la mantega en un pot que pugui anar al foc. Remeneu fins que la mantega s'hagi fos i el sucre s'hagi dissolt. Quan comenci a bullir baixeu el foc i deixeu coure 2 minuts més. Reserveu. 
Poseu les 5 fulles de gelatina en aigua freda perquè es vagin hidratant. 
Esmicoleu les galetes posant-les entre dos papers de cuina i passant-hi el corró. Barregeu-les amb la salsa de caramel tèbia i repartiu sobre la base d'un motlle amb els costats desmuntables. 
Dels 200 ml de nata líquida, n'escalfeu uns 100 ml i hi afegiu les fulles de gelatina escorregudes. De seguida que s'hagi desfet la gelatina, ho afegiu als
3 iogurs que ja tindrem en un bol barrejats
amb el sucre blanc.  Munteu els 100 ml restants de nata líquida i ho afegiu als iogurs. Aboqueu aquesta barreja sobre la base de galetes i deixeu a la nevera un mínim de 2 hores.


La senyoreta Conxita


La meva primera mestra es deia Conxita. Li dèiem “senyoreta Conxita". Era una dona molt gran que també havia estat mestra de la meva mare. Era menuda, duia els cabells tallats com si fos un patge i no estava de gaires romanços.
A la classe hi havia un televisor i la senyoreta Conxita se’l mirava cada tarda. Mentre ella es menjava un iogur amb galetes, nosaltres fèiem els deures que ens havia manat perquè no l’emprenyéssim l’estona que berenava. De tant en tant, aixecava la vista per sobre les ulleres, que se li repenjaven a la punta del nas, i ai de qui trobés xerrant. Els seus mètodes expeditius eren força contundents.
Tenia un regle de fusta i el feia servir sovint sobre les mans esteses dels seus alumnes. Això si la cosa no era massa greu, perquè si ella creia que amb aquell càstig no n’hi havia prou, llavors feia posar els dits de punta, i allò sí que feia mal.
Jo només tenia 5 o 6 anys i recordo aquella vegada que d’un full de paper en vaig fer trossets menuts que van anar a parar a terra. La senyoreta Conxita me’ls va fer collir un per un, els va agafar i, sense miraments, me’ls va entatxonar a la boca. Els hi vaig tenir una bona estona, perquè no vaig gosar escopir-los fins que va marxar del meu costat. La nena que s'asseia amb mi em consolava mentre les llàgrimes em regalimaven galtes avall.
Per sort, quan vaig fer 8 anys em van canviar d’escola.  Al director, els nens li dèien "el de los huevos colgando". És que rimava tan bé amb el seu cognom!, que no es podíen estar de practicar amb les rimes consonants que ell mateix ens havia ensenyat. Encara ara, quan ens veiem, estem contents de retrobar-nos.

I recordant a la senyoreta Conxita i els seus iogurs amb galetes, he preparat aquestes postres.

3 de març 2013

Pèsols estofats


Ingredients:
500 g pèsols, 1 ceba, pernil salat, farina, oli, sal

Poseu 2 cullerades d'oli a la cassola i sofregiu la ceba tallada a juliana. Afegiu-hi uns retallons de pernil, doneu-hi unes voltes i incorporeu una cullerada sopera rasa de farina. Remeneu i quan la farina s'hagi enrossit una mica aboqueu-hi els pèsols. Poseu aigua tot just per cobrir-los, saleu i deixeu coure, tapats, a foc baix, aprox. 20 minuts. Sacsegeu la cassola de tant en tant per llligar una mica el suc.