Antigament la Festa Major de Mas Rampinyo havia estat de les sonades del voltants. Era quan als pobles no hi havia gaires llocs on anar a distreure's, ni la gent tenia possibilitat per anar massa lluny. Després dels mesos de fred, quan començava el bon temps, l´últim cap de setmana d'abril, Mas Rampinyo celebrava la seva festa i la gent, la d'aquí i la dels pobles veïns, l'agafaven amb moltes ganes. Es feia un gran envelat i sempre veníen orquestres i artistes de renom. Les modistes ja tenien feina un parell de mesos abans, perquè les senyores aprofitaven per estrenar els seus vestits. A les cases es convidava a la família que vivia fora i acabat de dinar, anaven tots plegats al concert, al ball o a veure alguna obra de teatre. A la canalla ens duien al ball infantil, el que se'n deia "la dansa". Els nostres balladors eren sempre els fills d'uns amics o d'uns veïns. Em puc imaginar com de cofois devien estar els nostres pares veient els seus fills tan petits arrapats d'aquella manera. Jo crec que encara duia bolquers i que ens agafàvem fort per no caure. Amb aquell mateix ballador anàvem repetint cada any fins que s'era prou gran i es reunia prou valor per trencar amb la tradició i dir: "Mama, aquest any no vull ballar la dansa".
![]() | ||
| El Toni i jo |
Amb el temps tot canvia i la Festa Major d'ara s'assembla molt poc a la d'abans però segueix havent-hi persones que, incansables, s'encarreguen d'organitzar activitats que arribin a tothom i que mai seran prou reconegudes. Una de les activitats des de fa 13 anys és la Mostra de Cuina que va tenir lloc ahir. Aquí en deixo unes quantes fotos.
| Pastís Som i serem - Yolanda Masagué - 1r.premi postres |

