En
aquest bloc hi haurà les coses que m'agraden i les que em neguitegen,
les que em fan riure o les que em fan rondinar i, sobretot, sobretot,
les que no em deixen aprimar.
Sóc la Mercè. M'agrada escoltar com plou mentre sóc al llit, ballar, la olor del pa acabat de fer, el cafè acabat de moldre i l’herba acabada de segar, els Sopa de Cabra, el Serrat, el Llach, fer pastissos i menjar-me'ls, la pegadolça, estendre la roba, buscar bolets, embolicar regals, anar al cine, llegir, la Mafalda, la carxofa arrebossada, els bunyols de bacallà de la meva mare, fer postals de Nadal, el paisatgisme, la olor dels préssecs a l'estiu i dels bolets a la tardor, caminar per la muntanya, les fotos del Jaume i … el Jaume.
Sóc la Mercè. M'agrada escoltar com plou mentre sóc al llit, ballar, la olor del pa acabat de fer, el cafè acabat de moldre i l’herba acabada de segar, els Sopa de Cabra, el Serrat, el Llach, fer pastissos i menjar-me'ls, la pegadolça, estendre la roba, buscar bolets, embolicar regals, anar al cine, llegir, la Mafalda, la carxofa arrebossada, els bunyols de bacallà de la meva mare, fer postals de Nadal, el paisatgisme, la olor dels préssecs a l'estiu i dels bolets a la tardor, caminar per la muntanya, les fotos del Jaume i … el Jaume.
Si, ja ho sé, una mica tard però és que a mi em costa.
Dieu-me
poruga, mandrosa o amb poc esperit d'adaptació a les noves tecnologies.
Mitja humanitat ja té bloc i ara a mi m'entra el cuquet. Us podeu
imaginar el que m'ha costat trobar un nom que no estigués a la xarxa?
Això
d'arribar tard a les modes no em ve d'ara. De joveneta ja em passava.
Quan es portaven els cabells curts, jo no gosava a tallar-me'ls i quan
per fi em decidia, ja es tornaven a portar llargs. Quan les meves
amigues ja anaven amb pantalons de pana, jo encara anava amb les
faldilles que la meva mare em feia amb el Burda. "I ben bufona que anaves!".
No sé si seré gaire fidel a una cita periòdica en aquest bloc ni si el que escrigui serà prou interessant per aturar-se a llegir-ho. Hi
haurà receptes de cuina, fotos, suggeriments i queixes (sóc rondinaire
de mena) i el que jo anomeno "les paraules de l'avi", aquelles paraules
que ara no s'escolten i que jo vaig tenir la sort d'escoltar-les del meu
avi.
En qualsevol cas, sigueu benvinguts tots els que passeu per aqui.
Salut!
Si sou servits
Diu
el diccionari que és una expressió de cortesia, per a dir que et poses a
disposició d’algú pel que pugui necessitar. A casa meva sempre ho han
dit per oferir allò que s'està menjant als qui desitgen "bon profit".
La carnissera on vaig a comprar també m'ho diu quan em torna el canvi de
la compra.
Vida a la cuina
Les
cases cada vegada s’han anat fent més petites i les cuines, és clar,
també. Enrere queden aquelles cuines prou espaioses per ser el centre de
la casa, on la família compartia gran part del seu temps al voltant
d’una llar de foc. Devia ser l’única estança de la casa on s’hi estava
calent i potser per això, ningú es movia d’allà. En aquells temps les
calefaccions centrals no existien. Allà es cuinava, es menjava,
s’explicaven contes, s’hi escaldaven els pollastres, s’hi cosia, allà hi
havia les marques a la paret que indicaven quant havien crescut els
petits de la casa des de l’any anterior. La vida es feia allà.
La
meva cuina no té llar de foc però es prou gran perquè hi puguem menjar.
Atapeïts, però hi mengem. I és prou petita per ensopegar amb el canto
de la taula cada vegada que ens hi trobem tres de cop.
