Mona de Pasqua (II)

Fa uns dies a l'aparador d'una pastisseria vaig veure unes figures d'animals fetes amb ous de xocolata de diferents mides i colors. Hi havia una ovella, una gallina i una girafa. Jo he optat per la gallina, tot i que el resultat se sembla com un ou a una castanya a la que vaig veure. De fet, el meu fill m'ha preguntat si era el Mr. Potato, hehehe.
Amb un ganivet calent i amb una mica de cura podreu tallar els ous. I de la mateixa manera, podeu desfer una mica la xocolata de les peces petites abans d'enganxar-les a l'ou gran. 

Barcelona World. Guanya la banca!

Doncs ja tenim acord pel Barcelona World! Mira què bé!

I hem d'estar contents? No dubto que amb aquest projecte molta gent en pot sortir beneficiada i que, davant la possibilitat, ara mateix es deuen estar fregant les mans. I no em refereixo als aturats, que potser també, sinó a les persones que mouran els fils d'aquest negoci.

Em pregunto si aquest és el país que volem. Estava convençuda que el meu país era diferent, que tenia unes altres aspiracions, que propugnava l’excel·lència i el treball ben fet, que defensava la cultura de l’esforç, que a les seves escoles i universitats es preparaven les persones del futur. Gent treballadora, emprenedora, creativa. Gent que hauria de convertir Catalunya en un referent.

La construcció d’un projecte dedicat al joc i al diner fàcil, amb tot el que pot comportar, està molt lluny del que m’agradaria pel meu país.

Portin-nos una universitat, un gran centre cultural, un parc tecnològic, un centre d’investigació però no ens converteixin en una gran ludoteca.

Com es pot explicar que els impostos del joc s'hagin rebaixat fins al 10% i que per anar al teatre estiguem pagant un 21%? Tantes facilitats al negoci del joc i tants cinemes i llibreries tancats!

Ah, però no cal patir, que una part dels beneficis del joc es destinaran a la rehabilitació dels ludòpates.

Que els dic als meus fills? Que segueixin els seus estudis o que ho deixin tot i comencin un curs de croupier?

Guanya la banca!

Taller de capgrossos a Barcelona

Últimament aquest bloc no ha tingut gaire moviment. I és que, temporalment, he canviat els pastissos pel fang. O potser no acabi sent temporalment, perquè fer pastissos ja m'agrada, eh! però fer aquest capgròs ha estat fantàstic.

En una entrada publicada el passat mes d'agost ja vaig explicar la meva assistència al taller Ventura & Hosta, de Navata. Doncs bé, com que l'experiència em va agradar molt, vaig buscar per la xarxa un taller que estigués a Barcelona. I vaig trobar el Taller El Mussol.

Està ubicat en una zona privilegiada, en ple Barri Gòtic, a tocar de la Plaça Sant Jaume. L'Alex, l'artesà responsable d'aquest taller, fa unes peces molt maques. Les treballa fins a convertir-les en unes peces úniques. Es nota que gaudeix molt del que fa i et guia i t'ajuda tan com pot per tal que el resultat sigui el desitjat. 

No us sembla molt bona idea regalar un capgròs? Un pirata, una bruixa, un drac  o una princesa pot ser un regal molt maco pels vostres fills, nebots o nets. O una peça personalitzada per la vostra parella, els pares, ...

Jo vaig optar per fer un capgròs personalitzat. El meu pare. I per fi li he pogut regalar. 

Tothom ha coincidit que s'assembla molt.

Veure la cara de satisfacció i emoció del meu pare ha estat impagable. Un dia molt especial.

Gràcies Alex, una altra vegada, per fer-ho possible!

Ja puc començar a pensar com serà el següent capgròs.

Aquí teniu el resultat:

Bon Any 2014

Que tots plegats tinguem la capacitat i la voluntat per fer d'aquest any 2014 un gran any.
Salut!

Enguany es celebrarà el centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli, per això vull començar l'any amb un poema seu. 

Mai no et rendeixis.

Gira't del costat
on abans veies el penell
que et feia creure en l'últim crit
del gall dels boscos.

Entra
mar negre endins i baixa al fons.

Quan pugis, coraller, i t'hagis tret
el feixuc escafandre,
t'hauràs guanyat una mar llisa
i el vol del gavià.

Joan Vinyoli, "El guany" del poemari "Vent d'aram"