Una de magnesi! Natilles de carbassa i nous

Per una d’aquelles coses de la genètica, els meus fills tenen un dèficit de magnesi i potassi. Una tubolopatia que es diu Sindrome de Gitelman.

Es prenen un munt de pastilles diàries de suplement i intentem fer una dieta equilibrada rica en aquests minerals. Fruita i verdura fresca, fruits secs, llegums, patates ... Tot i així, els seus nivells sempre ronden el llindar dels mínims acceptables. Aquests dies una inoportuna gastroenteritis ens ha desbaratat una mica. 
Toca ració doble. Avui, postres riques en magnesi.

Ingredients (per 4 racions):

300 g carbassa, 750 ml llet, 3 rovells d’ou, 75 g sucre morè, 1 cullerada ben plena de Maizena, pell d’una llimona, 50 g nous, canyella

Peleu i talleu la carbassa a trossos. Poseu aigua al foc i quan bulli poseu-hi la carbassa. Deixeu coure aprox. 25 minuts. Escorreu i reserveu.

Escalfeu la llet amb la pell de la llimona. En un altre pot que pugui anar al foc, barregeu bé els 3 rovells d’ou amb el sucre morè i la maizena. Afegiu-hi la llet calenta amb la pell de la llimona i aneu remenant amb una cullera de fusta fins que espesseixi. Finalment traieu la pell de llimona, afegiu-hi la carbassa i passeu per la batedora. Repartiu en recipients individuals i deixeu refredar a la nevera. Abans de servir espolseu per sobre les nous i la canyella en pols

He utilitzat llet de civada perquè contè més minerals que la llet de vaca però això no els ho diré. Només ho sabran si se’ls acut mirar el bloc de sa mare (a veure si és veritat que hi entren de tant en tant).

L'home dels nassos

Avui si aneu a la plaça del poble trobareu un home que té tants nassos com dies té l’any. Si més no, això ens explicaven quan érem petits.

Era una cosa que costava d’entendre i per petits que fóssim, no crec pas que ens ho acabéssim de creure del tot, però no per això aquell dia deixàvem de buscar  alguna cosa estranya en totes les cares dels homes desconeguts que ens trobàvem pel camí. No cal dir que mai aconseguíem veure’l, però és que sempre havia passat abans que nosaltres arribéssim. Finalment, amb certa benevolència, ens feien veure que aquell any només en tenia un, de dia, que els altres ja no els tenia perquè havien passat.

L’any següent, encara que ja sabéssim la història, ens agradava tornar-la a escoltar.

Per celebrar aquest dia he preparat uns cake-pops de nassos!

Ingredients:

Coca de iogur o la que tingueu costum de fer, 125 g mantega, 225 g sucre glas, 3 cullerades de llet, 1 culleradeta d'extracte de vainilla, 150 g xocolata blanca, 100 ml nata líquida, colorant rosa, pegadolça, lacasitos

Esmicoleu la coca quan estigui freda. Barregeu la mantega pomada amb el sucre, la llet i la vainilla. Afegiu-ho a la coca esmicolada. No ho poseu tot de cop perquè així podreu controlar la textura que us ha de permetre fer-ne boletes o, com en el meu cas, els nasos (he utilitzat un nas d'aquells que es posen per carnestoltes que porten unes ulleres incorporades). Deixeu refredar a la nevera un parell d'hores. Mentrestant desfeu la xocolata blanca al bany maria, afegiu-hi la nata líquida i per últim el colorant (amb molt poc n'hi ha prou) . Punxeu el cake-pop amb el pal de fusta, banyeu amb la xocolata deixant que caigui l'excés. Torneu a deixar a la nevera perquè la xocolata prengui. Amb una mica de xocolata tèbia enganxarem els lacasitos i la pegadolça.

Bon Any 2013!

Ja l'any se'n va i ens n'anuncia un altre.

Només si anem més enllà de la lluita,

incessantment i sense defallences,

n'amidarem, sencera, la fondària.

Miquel Martí i Pol

del poema "Primer llibre de Bloomsbury" 1980-1981

Embolicar un mocador o una bufanda

Fer un regal no hauria de ser un maldecap, una feinada o un compromís. Fer un regal ha de ser agradable, divertit, imaginatiu, amb ganes de sorprendre, un  repte per trobar allò especial i únic, començant per l'embolcall.

Per embolicar una peça de roba llargaruda com ara uns pantalons, una bufanda o un mocador pel coll, podeu fer aquest embolcall que sembla un bolso.

Necessitareu paper de seda o d’algun altre tipus que no sigui gaire gruixut per poder doblegar bé, cinta de roba i cinta adhesiva.

Esteneu el paper, poseu la roba plegada de manera que us quedi una peça estreta i llarga. Doblegueu el paper per cada banda cap al mig. Comenceu a enrotllar per un dels extrems però abans poseu una cinta al mig que sobresurti un tros per cada costat . Quan arribeu a l’altre extrem, el doblegueu perquè hi quedi una punta i ja el podreu fixar amb una cinta adhesiva. A la cinta que ens penja per banda i banda hi feu un nus o la fixeu amb una grapa i la feu voltar perquè el nus us quedi a dins.

Fusili amb carxofes

30 novembre / 1 desembre Gran Recapte d'Aliments

Ja ha passat un any des de l’últim recapte d’aliments i tot fa pensar que enguany encara és més necessària la solidaritat de la gent, amb l’aportació d’aliments bàsics per als qui, ara mateix, estan patint una situació injusta i desesperada. No podem romandre impassibles davant les penúries dels altres.  Una vegada més, cal que ens impliquem per contribuir a una causa tan justa com necessària, mentre els governs, els dirigents i la mateixa societat no siguem capaços de donar-li la volta a tot plegat.

Premeu aquí per tenir més informació i per saber els punts de recollida.

La pasta és un aliment econòmic, que combina amb un munt d’altres ingredients, que ens aporta hidrats de carboni i ens dona energia de manera immediata.

Per casa volta un llibre que es titula “Come se magna a Roma” i ja sabem que els italians són els reis de la pasta. D’aquest llibre he tret la recepta amb la que col·laboro amb la iniciativa de Blocs contra la fam.

Ingredients (4persones):

400 g fusili, 1 ceba, 4 carxofes, 100 g bacó, ½ got vi blanc, 1 tassa de brou, 80 g de formatge parmesà, ½  llimona, 70 g mantega, oli, sal, pebre

Netegeu les carxofes i talleu-les a quarts. Poseu-les en un bol amb aigua i el suc de mitja llimona per tal que no s’ennegreixin. Poseu un raig d’oli i la mantega a una paella i sofregiu el bacó i la ceba tallada a juliana. Quan comenci a enrossir-se afegiu-hi les carxofes ben escorregudes. Barregeu bé. Aboqueu-hi el vi blanc i quan l’alcohol s’hagi evaporat, afegiu-hi el brou. Salpebreu. Deixeu coure a foc suau durant aprox. 20-25 minuts. Mentrestant coeu la pasta. Quan sigui cuita, escorreu reservant una mica de suc per afegir a la barreja que tenim a la paella, si veiéssim que ens queda massa eixuta. Barregeu la pasta amb les carxofes i serviu amb el parmesà a part.

Pastís amb roses

Ingredients:

Per la base: 4 ous, 100 g sucre, 100 g farina, 25 g ametlla en pols, llevat royal, 25 g mantega
Pel guarniment: 200 g mantega, 200 g sucre glas, colorant

Barregeu els ous i el sucre en un bol al bany maria. Quan la barreja comenci a agafar temperatura, la traieu del foc i seguiu batent fins que tripliqui el volum inicial. Incorporeu suaument la farina, l'ametlla en pols i el llevat, que haureu tamitzat prèviament. Per últim afegiu la mantega fosa freda. Poseu al forn a 180º C aprox. 25 minuts. Abans de treure del forn assegureu-vos que està cuit punxant amb un escuradents, que haurà de sortir net. Deixeu refredar una mica i ja podreu desemmotllar.

Si voleu podeu partir per la meitat i farcir-lo de melmelada d'albercoc o del que més us agradi. En aquest cas, prepareu un almíbar amb 50 g de sucre i 50 cc d'aigua Deixeu 10 minuts al foc i a última hora afegiu-hi algún licor, com ara ron, amaretto o el que jo faig servir, cointreau. Amb aquesta barreja ruixeu la base abans de posar la melmelada.

De totes maneres, com que el guarniment ja és prou consistent, podeu prescindir del farciment.

Pel guarniment només heu de barrejar la mantega tova (no líquida) amb el sucre glas i al final afegir-hi el colorant.
Traspasseu a una màniga pastisssera amb les boquilles corresponents i si la base ja és freda, ja podeu fer les roses i les fulles. 

Aquestes són les boquilles que he utilitzat (la gran per les roses i la petita per les fulles):

Pebrots verds

Els últims pebrots verds de l'hort del pare els he farcit.

Ingredients:

Pebrots verds, patata, ceba, albergínia, xampinyons, formatge, oli, sal, orenga

Tallar la patata, la ceba i l’albergínia a daus petits i coure’ls amb oli com si anéssim a fer una truita. A mig coure afegir-hi els xampinyons tallats a làmines. Saleu i espolseu orenga. Quan s’hagi refredat la barreja, afegiu-hi formatge a trossets ben petits. Netegeu els pebrots, traieu-ne les llavors, saleu per dins i ja podeu emplenar amb la barreja preparada. Aboqueu-hi un raig d’oli per sobre i els poseu al forn a 200ºC aprox. 20 minuts.

Lasanya

Fa dies que tinc el bloc una mica abandonat i, de retruc, que no visito cap altre bloc dels que m’agrada.
No voldria pensar que faig bona aquella frase que diu: "Feina fuig, mandra no em deixis".
No, la veritat és que últimament vaig una mica més atrafegada i no tinc gaire temps per cuinar, ni per fer masses “extres”. 
Ara que, també em pot estar passant allò que sempre he sentit a dir a la meva mare: “Com més va, més em costa treure’m la feina dels dits”. Doncs ves que no sigui això.
I què coi, que el dia té vint-i-quatre hores i donen de si el que donen de si. Tampoc és qüestió de flagel·lar-se.

A veure si torno a agafar el ritme.

Aquest cap de setmana he fet una lasanya, que no te res d’especial però que a casa agrada molt.

Ingredients per a 4 persones:

1 albergínia, 1 carbassó, 1 pebrot vermell, 2 pebrots verds, 2 pastanagues, 1 porro, 1 ceba, 1 all, 2 tomàquets, 400 g carn picada (meitat porc, meitat vedella), 6 xampinyons,  sal, pebre, orenga, oli, formatge emmental, 1 paquet de paques de canelons, beixamel (25 g mantega, 2 cullerades de farina, sal, nou moscada,  ½ l de llet.)

Talleu totes les verdures a trossets petits i poseu-les a la cassola amb oli junt amb la carn picada. A mig coure aquesta barreja, hi poseu el tomàquets, sense pell ni llavors i també tallats petits. Després afegiu-hi els xampinyons tallats a làmines. Salpebreu i espolseu generosament amb orenga. Per acabar passeu-hi  la batedora. Només una mica per fer més petits els trossos.

Les plaques que es venen per fer lasanya em semblen massa grans, per això utilitzo les dels canelons. Coeu-les segons s’indica a la capsa.

Prepareu una beixamel. Poseu-ne una mica a la base i ja podeu començar a fer capes de plaques de canelons i de la barreja que tenim a la cassola.

Cobriu amb la resta de beixamel, espolseu formatge emmental per sobre i a gratinar.