Brioix amb cabell d'àngel

Aquesta recepta es pot trobar en el llibre Brioixeria d'en Xavier Barriga, de les fleques Turris.

Ingredients:
500 g farina de força, 10 g sal, 100 g sucre, 3 ous, 120-130 ml aigua (*), ratlladura d'una llimona, ratlladura d'una taronja, 1/2 culleradeta de canyella en pols, 100 g mantega, 40 g llevat llevat fresc, 1 ou, un pessic de sal, cabell d'àngel, sucre glas.

(*) La recepta original és amb aigua i segur que deu haver-hi una bona raó perquè així sigui i si, a més, ho diu el Sr. Barriga, que és el mestre. Però jo m'he permès la llicència de posar-hi llet en comptes d'aigua.

Millor si els ingredients estan freds de la nevera.
Pasteu els ingredients manualment o amb un robot de cuina (accessori ganxo). A mig pastar s'hi ha d'afegir la mantega freda que tindreu tallada a dauets petits i quan la pasta hagi absorbit la mantega, afegiu-hi el llevat dissolt amb una mica de llet.
Aneu pastant fins que la massa quedi fina i elàstica i ja no s'enganxi als dits o a la paret del bol. Formeu una bola i poseu-la en un bol untant amb oli i tapat amb paper film.
Repòs 1 hora a la nevera.

Passada l'hora, dividiu la massa en peces d'uns 80 g i treballeu-les molt lleugerament. Torneu a formar unes boles llises i uniformes i poseu-les en una safata untada amb oli. Tapeu amb paper film.
Repòs 30 minuts a la nevera.

Després dels 30 minuts ja podeu donar la forma definitiva a les peces. Estireu amb el corró per aconseguir un rectangle d'aprox. 10x15 cm. Poseu cabell d'àngel a la part superior de la peça i enrotlleu fins a la meitat. Amb un ganivet  feu 4 o 5 talls a la part que encara no està enrotllada, com si féssiu un serrell i acabeu d'enrotllar la peça. Pinteu amb ou batut amb una mica de sal (amb la sal queda més lluent).
Col·loqueu-les en una safata per anar al forn amb paper de cuina, prou separades perquè no s'enganxin quan fermentin, perquè ara és quan de doblar el seu volum. 
Repòs de 90 minuts a un lloc càlid sense corrents d'aire.

Torneu a pintar amb l'ou amb molt de compte perquè la massa no baixi i poseu al forn preescalfat a 220ºC durant uns 8 minuts.

Espolseu sucre glas per sobre. 

Amanida de fruita

A casa, quan arriba la calor, les amanides són les reines dels nostres àpats. Segurament, com en la majoria de les cases.

Aquesta d'avui, amb fruita, és molt fresca i vistosa. I així és, més o menys, com la presenten al Restaurant Draps de Girona.

Ingredients:
Pasta filo, enciams, síndria, kiwi, poma, taronja, tomàquet cherry, formatge feta, mi-cuit, mantega, oli, vinagre, sal, pebre, kikos, flors comestibles (opcional)

Busqueu un motlle una mica alt, que pugui anar al forn. Pinteu lleugerament 4 o 5 fulles de pasta filo amb mantega fosa i aneu sobreposant-les.Poseu al motlle i deixeu al forn a 150ºC. Passats aprox. 10 minuts traieu del motlle i torneu a posar al forn perquè agafi color per tot arreu (com que ja ha agafat la forma, s'aguanta bé). Amb 5 minuts més n'hi haurà prou. Igualment, aneu vigilant que no s'enrosseixi massa perquè cada forn és una història i les puntes van molt ràpid a cremar-se. Deixeu refredar.

Talleu les fruites i el formatge feta a daus i barregeu-ho amb els tomàquets cherry i els enciams nets. Moments abans de servir poseu-ho al motlle de pasta filo (si ho feu amb massa antelació, la pasta filo s'estovarà). Amaniu amb una vinagreta, espolseu-hi kikos fets a miques, poseu uns encenalls de mi-cuit i per últim decoreu amb alguna flor comestible.

Es poden preparar de mida individual o una de més gran per compartir.

Un únic inconvenient: miques de pasta filo quedaran repartides per tooooota la taula.

Carbassons amb salsa de pinyons

Ingredients:
2 carbassons, 2 cullerades de farina, 1 cullerada de pebre vermell dolç, 1 ou, 2 cullerades de llet, oli de girasol per fregir, sal
Per la salsa: 75 g pinyons, 1 gra d'all petit, 3 cullerades d'oli d'oliva verge, 1 cullerada de suc de llimona, 2 cullerades d'aigua, 1 cullerada de julivert picat, sal, pebre.

Comenceu per preparar la salsa. Sempre estarà més bona si ha tingut temps perquè els gustos s'integrin bé. 
Barregeu amb la batedora tots els ingredients, menys el julivert, que l'afegirem ben picat al final. Reserveu.

Talleu els carbassons a rodanxes de 1/2 centímetre i arrebosseu-los amb la barreja de farina i pebre vermell dolç. Traieu-ne l'excés. Deixateu l'ou amb una mica de sal i la llet, passeu-hi els carbassons i fregiu un parell de minuts per banda. Deixeu en un plat amb paper absorvent. Saleu lleugerament per sobre.

Amanida pagesa de Formentera

Ingredients:

Tomàquet, pebrot vermell escalibat, pebrot verd, ceba, patata bullida, peix sec, bescuit, oli, sal, ou dur (opcional)

Bulliu amb força sal les patates amb pell. Quan estiguin fredes, les peleu i talleu a daus irregulars. Escalibeu els pebrots vermells. Poseu en un bol el bescuit, aneu-hi afegint el tomàquet, el pebrot verd i la ceba tallats, la patata, el pebrot escalibat i per últim el peix sec. Saleu i amaniu amb un bon raig d'oli. Si us agrada, podeu afegir-hi ou dur. 

A Formentera li diuen bescuit a una mena de pa, que quan el veus diries ben bé que són rosegons de pa sec, però quan això mateix ho vaig dir a la mestressa de l'hotel on estàvem, em va dir que de cap manera, que és un pa que el deshidraten espressament. No sembla tenir gens de sal i és d'un color fosc, tot i que no sembla integral. Quan s'acabi el que he portat, hi posaré directament pa sec.

El peix sec també ha vingut d'allà. Per fer el peix sec poden emprar diversos peixos, com ara la ratjada o la mussola, un peix parent del tauró.  Encara que no sigui tan autèntic, suposo que també pot quedar bé amb tonyina o amb sardina amb oli esmicolada.

I què més? Ah si, que a les receptes que he trobat per la xarxa diu que el bescuit s'ha d'humitejar prèviament embolicant-lo amb un drap i posant-lo sota l'aixeta, però la senyora de l'hotel m'ha dit que ella no ho fa, perquè el suc que deixen anar els altres ingredients i el raig d'oli final ja l'estova prou. 

Clissar

Hi havia molt poca llum per poder llegir en condicions i li he dit: "Que no veus que amb aquesta llum no hi clisses?". M'ho ha fet repetir fins a tres vegades. Les dues primeres he pensat que no m'havia sentit bé però quan, per tercera vegada, m'ha contestat: "però, mama, què m'estàs dient?",  ja m'he adonat que havia d'incorporar el verb "clissar" a les paraules de l'avi.

Clissar  [c. 1880; d'origen incert, podria derivar del verb eclipsar-se, en el sentit de 'quedar-se absort, perdre el món de vista', o bé -potser no tan segur- tractar-se d'un mot d'argot caló]
	1 tr Veure, reparar. L'han ben clissat.
	2 clissar-hi Veure-hi. No hi clissa gaire.
	3 clissar-s'hi Veure-s'hi. Amb tan poca llum, no ens hi clissem.

Temps de flors 2013

Un any més, i ja en van 58, torna a ser temps de flors a Girona. Una iniciativa que omple la ciutat de flors i de visitants. Avui no sabria pas dir-vos si hi havia més d'uns o de les altres. Fins el cap de setmana que ve teniu ocasió de visitar la ciutat i, de passada, edificis amb entrada gratuïta o patis interiors que la resta de l'any estan tancats al públic. Això si, espavileu per anar-hi ben d'hora perquè els carrers del barri vell s'omplen de gom a gom. Si us decidiu anar-hi, segur que la visita no us deixarà indiferents.
Per informació cliqueu aquí

Aquest any, uns brètols han cremat un dels muntatges una setmana abans d'inaugurar-lo. Es deia "Sortir-se'n". Havia de ser un laberint fet amb palets de fusta i els seus visitants havien de descobrir en el seu interior que tot laberint té una sortida, que encara que el camí sigui dificultós, se'n pot sortir. Doncs bé, els seus creadors no l'han pogut presentar tal com l'havien pensat inicialment, però amb pocs dies han presentat una nova proposta que encara fa més honor al títol del muntatge. D'un espai cremat que encara fumeja (efecte que aconsegueixen amb uns aspersors d'aigua) emergeix un arbre blanc i un text de Salvador Espriu que ens diu que cal viure tot el que es pugui perquè tot és temporal i, en un moment, ho podem perdre.

Ves per on, aquests brètols han fent que ara, més que mai, es demostri que amb iniciativa, creativitat, empenta, il·lusió i treball es poden superar les adversitats i els entrebancs que es troben pel camí.

I això val per tot.

      

I aquí el Jaume, el meu fotògraf particular.
Quan veieu una foto molt maca serà perquè l'ha fet ell.

Vides de rebaixes

Ja fa dies de l'esfondrament de l'edifici de Bangladesh on centenars de persones hi van morir, tot i que la vida, abans de l'accident, ja l'anessin perdent una mica cada dia.

Aquestes morts és el preu que s'ha de pagar perquè els responsables d'aquests tallers i les empreses internacionals que els donen feina se'n beneficiïn econòmicament, estalviant en mesures de seguretat i pagant uns preus als seus treballadors que tot just els permeten malviure. Però també, i no ens enganyéssim, perquè nosaltres tornem satisfets d'un dissabte de rebaixes perquè hem omplert l'armari per uns preus irrisoris, sense pensar gaire, o gens, d' on ha sortit i en quines condicions el vestit que estrenarem l'endemà.

Ara, sabent què ha passat i sospitant el que de ben segur deu seguir passant, no estaríem disposats a pagar una mica més per una peça de roba? No ens hauria de fer una mica de mal vestir amb allò que ha estat cosit en unes condicions d'extrema precarietat?. Les vides humanes a Bangladesh, com en tants altres llocs, no valen el mateix que les nostres? O potser no ens fa res que allà siguin les vides les que estan en permanent temporada de rebaixes?

Cupcakes de Sant Jordi

Feliç dia de Sant Jordi!

 

Ingredients:

Per les bases: 100 g mantega, 100 g sucre, 2 ous, 100 g farina, una cullereta de Royal, extracte de vainilla
Pel les flors: 125 g mantega, 185 g sucre pols, colorant vermell

Per fer les bases barregeu la mantega a temperatura ambient amb el sucre, afegiu-hi els dos ous, l'extracte de vainilla i la farina tamitzada amb el Royal. Ompliu els motlles i poseu al forn preescalfat a 180 ºC aprox. 20 minuts.

Per les flors, barregeu la mantega a temperatura ambient amb el sucre pols. Afegiu-hi el colorant fins a obtenir la intensitat de color que us agradi. Poseu la barreja a la màniga pastissera amb una "boquilla" com la de la foto. Perquè us quedi la forma semblant a una flor, heu de començar des del centre cap enfora.