Mona de Pasqua (II)

Fa uns dies a l'aparador d'una pastisseria vaig veure unes figures d'animals fetes amb ous de xocolata de diferents mides i colors. Hi havia una ovella, una gallina i una girafa. Jo he optat per la gallina, tot i que el resultat se sembla com un ou a una castanya a la que vaig veure. De fet, el meu fill m'ha preguntat si era el Mr. Potato, hehehe.
Amb un ganivet calent i amb una mica de cura podreu tallar els ous. I de la mateixa manera, podeu desfer una mica la xocolata de les peces petites abans d'enganxar-les a l'ou gran. 

Barcelona World. Guanya la banca!

Doncs ja tenim acord pel Barcelona World! Mira què bé!

I hem d'estar contents? No dubto que amb aquest projecte molta gent en pot sortir beneficiada i que, davant la possibilitat, ara mateix es deuen estar fregant les mans. I no em refereixo als aturats, que potser també, sinó a les persones que mouran els fils d'aquest negoci.

Em pregunto si aquest és el país que volem. Estava convençuda que el meu país era diferent, que tenia unes altres aspiracions, que propugnava l’excel·lència i el treball ben fet, que defensava la cultura de l’esforç, que a les seves escoles i universitats es preparaven les persones del futur. Gent treballadora, emprenedora, creativa. Gent que hauria de convertir Catalunya en un referent.

La construcció d’un projecte dedicat al joc i al diner fàcil, amb tot el que pot comportar, està molt lluny del que m’agradaria pel meu país.

Portin-nos una universitat, un gran centre cultural, un parc tecnològic, un centre d’investigació però no ens converteixin en una gran ludoteca.

Com es pot explicar que els impostos del joc s'hagin rebaixat fins al 10% i que per anar al teatre estiguem pagant un 21%? Tantes facilitats al negoci del joc i tants cinemes i llibreries tancats!

Ah, però no cal patir, que una part dels beneficis del joc es destinaran a la rehabilitació dels ludòpates.

Que els dic als meus fills? Que segueixin els seus estudis o que ho deixin tot i comencin un curs de croupier?

Guanya la banca!

Taller de capgrossos a Barcelona

Últimament aquest bloc no ha tingut gaire moviment. I és que, temporalment, he canviat els pastissos pel fang. O potser no acabi sent temporalment, perquè fer pastissos ja m'agrada, eh! però fer aquest capgròs ha estat fantàstic.

En una entrada publicada el passat mes d'agost ja vaig explicar la meva assistència al taller Ventura & Hosta, de Navata. Doncs bé, com que l'experiència em va agradar molt, vaig buscar per la xarxa un taller que estigués a Barcelona. I vaig trobar el Taller El Mussol.

Està ubicat en una zona privilegiada, en ple Barri Gòtic, a tocar de la Plaça Sant Jaume. L'Alex, l'artesà responsable d'aquest taller, fa unes peces molt maques. Les treballa fins a convertir-les en unes peces úniques. Es nota que gaudeix molt del que fa i et guia i t'ajuda tan com pot per tal que el resultat sigui el desitjat. 

No us sembla molt bona idea regalar un capgròs? Un pirata, una bruixa, un drac  o una princesa pot ser un regal molt maco pels vostres fills, nebots o nets. O una peça personalitzada per la vostra parella, els pares, ...

Jo vaig optar per fer un capgròs personalitzat. El meu pare. I per fi li he pogut regalar. 

Tothom ha coincidit que s'assembla molt.

Veure la cara de satisfacció i emoció del meu pare ha estat impagable. Un dia molt especial.

Gràcies Alex, una altra vegada, per fer-ho possible!

Ja puc començar a pensar com serà el següent capgròs.

Aquí teniu el resultat:

Bon Any 2014

Que tots plegats tinguem la capacitat i la voluntat per fer d'aquest any 2014 un gran any.
Salut!

Enguany es celebrarà el centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli, per això vull començar l'any amb un poema seu. 

Mai no et rendeixis.

Gira't del costat
on abans veies el penell
que et feia creure en l'últim crit
del gall dels boscos.

Entra
mar negre endins i baixa al fons.

Quan pugis, coraller, i t'hagis tret
el feixuc escafandre,
t'hauràs guanyat una mar llisa
i el vol del gavià.

Joan Vinyoli, "El guany" del poemari "Vent d'aram"

Pa de Viena

Una altra recepta del llibre Brioixeria del Xavier Barriga.

Ingredients:

500 g farina de força, 10 g sal, 30 g sucre, 30 g mantega, 260 ml aigua, 30 g llevat fresc

Barregeu tot els ingredients alhora. Els podeu pastar a ma o amb la batedora (accessori ganxo). La mantega, que ha d'estar freda, la podeu tallar a trossets perquè s'integri més de pressa.

Deixeu reposar la massa a la nevera durant 1 hora. Talleu porcions d'aprox. 50 g i formeu els panets rodons. Poseu-los en una plata que pugui anar al forn prou separats perquè no s'enganxin quan fermentin.  Deixeu-los durant 90 minuts en un lloc càlid sense corrents d'aire. Preescalfeu el forn a 220ºC. Enforneu durant 9 minuts.

I ara només us cal una mica d'enteniment per no menjar-vos-els tots.

Xistorra amb patates

Ingredients:

2 xistorres, 2 pebrots vermells, 2 pebrots verds, 2 cebes, 1 kg patates, oli, sal.

Renteu  i talleu els pebrots i les cebes, poseu-los al foc en una cassola amb un bon raig d'oli. Peleu les patates, talleu-les a daus i agefiu-les a la cassola. Saleu. Deixeu coure tapat durant aprox. 1/2 hora. Remeneu de tant en tant i a mig coure afegiu-hi la xistorra tallada a trossets.

Fer gruar

Gruar és un verb que vol dir desitjar vivament alguna cosa que es fa esperar molt. Fa uns dies la vaig escoltar en un capítol de Plats bruts, en una de les incomptables reposicions d'aquesta sèrie. Què bo és el Lopes! Crec que mai he sentit cap de les seves conjugacions (jo gruo, nosaltres gruàvem, ell gruarà ...) però sí que a casa s'utilitza (no gaire sovint, tot sigui dit) la locució Fer gruar, quan hi ha algú o alguna circumstància que et fa patir per aconsseguir el que vols. Vaja, que no t'ho posa fàcil. Dóna-l'hi: no el facis gruar més. Aconseguirem la independència però ens la faran gruar.

Taller de capgrossos a Navata

Feia temps que anava al darrere d'aprendre la tècnica del cartró-pedra i, concretament, volia aprendre a fer un capgròs. Aquestes vacances, per fi, ho he aconsseguit. He aprofitat uns quants dies per visitar el Taller Ventura & Hosta, a Navata, on la Neus Hosta i el David Ventura hi tenen el seu taller de gegants i capgrossos. 
La Neus és ceramista de professió. Per això, quan li vaig comentar que dies abans havia visitat la Fira del Càntir d'Argentona i que des de ben petita em cridava l'atenció treballar amb el fang, de seguida va treure el seu torn i, fora de programa, me'n va ensenyar una mica. Aissss, com m'agrada remenar el fang!!!
Ha sigut una experiència fantàstica, interessant i molt divertida. M'he posat de fang, guix, cola i pintura (exactament en aquest ordre) fins a les celles, però m'ho he passat la mar de bé i aquest ha estat el resultat:

M'han quedat ganes de fer més capgrossos, així que si aconssegueixo convèncer el meu pare perquè em deixi un raconet del seu taller, segur que aquest no serà l'últim.
Esclar que sempre puc tornar a visitar a la Neus i el David. Seria un plaer. 
Si voleu conèixer una mica més la feina que fan, premeu aquí.

Unes quantes fotos del procés del capgròs:

Modelar amb el fang

Fer les partions perquè després ens sigui fàcil separar el guix

Fer el motlle amb guix

Una vegada sec el guix, ja podrem omplir amb
3 capes de paper mullat i encolat

El paper ja està sec. Ara ja es poden unir les parts

Repassar imperfeccions amb paper de diari

Una capa per igualar

Pintura

I aquí la clase magistral de torn. Gràcies Neus!