Mariuca, la castanyera

Aquests dies que s’acosten de panellets i castanyes m’han fet recordar un conte que tenia de petita, que m’agradava molt i que es deia “Mariuca la Castañera”, del Ferrándiz. El text estava escrit en vers i en castellà perquè aleshores la literatura infantil en català era més aviat minsa. L’altra també.

He regirat de dalt a baix un armari de casa els meus pares per trobar-lo. Està molt vellet, la tapa ha perdut una cullera que duia afegida per remenar les castanyes. Ja té uns quants anys.

La Mariuca ajudava a vendre moniatos i castanyes a la senyora Paca que l’havia recollida quan s’havia quedat orfe. Era tan bona que va començar a donar castanyes a tots els pobres que n’hi demanaven i quan va arribar a casa sense castanyes ni diners, la senyora Paca la va renyar dient-li que si tornava a passar no la deixaria entrar a casa. A l’endemà encara tenia més pobres fent cua que esperaven rebre alguna cosa per menjar. Va acabar una altra vegada sense castanyes i sense ni cinc de calaix i aquell dia no va tornar a casa. Es va quedar asseguda al costat de la torradora i tot plorant es va adormir. Mentre dormia uns angelets la van ajudar omplint el cove de moniatos i castanyes. A l’endemà, quan es va despertar i va veure que tenia el cove ple fins dalt, no s’ho podia creure. I per més castanyes que venia, sempre tenia el cove igual de ple, així que va poder vendre’n moltes i també donar-ne a tothom que no tenia diners per comprar-ne.

Panellets de pinyons

Els panellets no són els dolços que més ens entusiasmen a casa. Ara, si n'hem de menjar, que siguin de pinyons.

Ingredients:

400 g ametlla pols, 250 g sucre, 75 g  moniato, 250 g pinyons, 1 llimona, 1 ou

Feu bullir el moniato i aixafeu-lo. Barregeu en un bol l'ametlla, el sucre i el moniato i la ratlladura d'una llimona. Tapeu aquesta barreja amb un drap net i deixeu-la reposar d'un dia per l'altre. A l'endemà, feu les boles, passeu-les per clara batuda i enganxeu-hi els pinyons. Si ho feu amb guants us anirà més bé. Agafeu un bon grapat de pinyons i feu voltar les boles entre les dues mans. No desespereu, que al final s'hi enganxen. En acabat, diluiu el rovell amb una cullereta d'aigua i pinteu els panellets per sobre. 

Poseu al forn que ja tindrem preescalfat a 200ºC, durant aprox. 10-15 minuts o fins que s'hagin enrossit. Compte que no es cremin per sota, que a mi m'ha anat ben just, tot i haber posat paper vegetal a la placa.

Amb aquestes quantitats n'han sortit uns 35, però tot dependrà de la mida que els feu.

Engavanyar

Estic comprant un mocador pel coll. Me n' ensenyen uns quants. No el vull gaire gruixut, així que li dic a la dependenta que no vull un mocador que engavanyi. Ostres! Feia temps que no utilitzava la paraula "engavanyar". I més temps encara que no l' escolto. Es mereix un lloc a les Paraules de l'avi.
Una peça de roba t'engavanya perquè al posar-te-la no et deixa moure amb comoditat.

Engavanyar: Embarassar, la roba que hom porta, els moviments, privant-ne la llibertat. Aquest abric m'engavanya qui-sap-lo.
Gavany. Capot amb mànigues, fet de roba gruixuda, per a abrigar-se en temps de fred.

Pebrots del piquillo farcits de brandada

Ingredients:

Pebrots del piquillo, bacallà, oli, all, crema de llet, pebrot verd, sal

Primer prepareu la brandada. Poseu el bacallà al foc en aigua freda i el traieu quan comenci a arrencar el bull. A part escalfem l'oli amb un parell d'alls tallats a llàmines fins que els alls s'enrosseixin. Traiem els alls. Passem per la batedora el bacallà i l'oli tebi, que anirem afegint poc a poc com si fessim una maionesa. Incorporeu al final crema de llet, la quantitat suficient perquè us quedi la consistència que us agradi. Us ha de quedar prou espès per poder farcir els pebrots. Per fer la salsa que posarem al fons del plat, tritureu un parell de pebrots amb crema de llet i una mica de sal. Talleu el pebrot verd i fregiu-lo. Saleu. Ja podeu muntar el plat.

Motlles de galetes

L'altre dia vaig anar a proveir-me d'alguns accessoris de cuina per fer els meus postres.

A la botiga hi havia una paret plena de motlles per fer galetes, cadascun d'una forma diferent. Estaven penjats d'un petit ganxo per algun dels costats del motlle. No sempre estaven del dret i se'm feia dificil veure'ls la forma. Llavors els despenjava i els feia voltar fins que apareixia un peix, un biberó, una sabata o vés a saber què. Però quan vaig veure aquest que us ensenyo, no vaig dubtar gens ni mica. De seguida ho vaig veure clar.

Era una espelma. Clar, vaig pensar, començaven a posar la decoració típica de Nadal i jo faria unes galetes molt "xules" per treure a la taula el dia de Sant Esteve.

Quan vaig arribar a casa i vaig deixar la compra sobre la taula .... punyeta!!!

Ho veieu, oi? Doncs si, efectivament, no era una espelma, sinò una samarreta / body de nadó de màniga curta, que serà molt bufona però que no puc posar sobre la taula el dia de Sant Esteve si no vull crear un malentès i arriscar-me que algú s'emporti una bona sorpresa, perquè vés a saber per quin costat s'ho miraran.

Cupcakes a Manenas

Dissabte a Manenas.

Manenas és la botiga de la Rosa Mari i la Sònia, mare i filla,  on hi podeu trobar gairebé de tot per fer els vostres pastissos, galetes, cupcakes, ... Serveixen per encàrrec i també ofereixen cursos pels qui tenim ganes d'aprendre'n.

Us ensenyo alguns dels cupcakes que ens vam poder endur a casa.

Flam de parmesà

Ingredients:

3 ous, 100 ml crema de llet, 75 g formatge parmesà, sal, sucre, taronja

Prepareu sucre cremat amb 2 cullerades de sucre, 2 cullerades de suc de taronja i la ratlladura de mitja taronja. 
Deixateu 2 ous sencers amb 1 rovell. Poseu la crema de llet al foc amb el formatge parmesà i quan arrengui el bull ja ho podreu treure per afegir-ho a la barreja d'ous. Saleu lleugerament (el parmesà ja és salat).

Repartiu en els motlles, on previament hi haurem posat una mica del almíbar  i poseu-los al forn al bany maria durant 15 minuts, aprox. a 170 ºC.
Si no us agrada el contrast salat-dolç, podeu fer-ho sense el sucre i espolsar-hi flor de sal per sobre quan traieu els flams del forn.

Xarramanc

"Els espetecs del foc i els crits de la Vicenta van despertar el Cisco, que hi va córrer amb les espardenyes a xarramanc i els pantalons mal cordats".
.

Al llegir-ho de seguida vaig recordar que de petita havia escoltat dels meus avis la paraula "xarramoc", per dir que es duien les espardenyes a retaló, sense acabar de posar, amb la part del taló sense cobrir. La Sílvia Alcàntara diu xarramanc, però també sembla que aquest sigui el sentit que li vol donar.

Davant el dubte de si xarramoc podia ser una variant de xarramanc, vaig buscar en algún diccionari i val a dir que no vaig trobar ni l'una ni l'altra. Que no sortís xarramoc, que potser no està ben dita, no em va estranyar però que en el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana no aparegui xarramanc, això si que em va resultar estrany. Per això vaig anar directe al servei Optimot, de consultes lingüistiques de la Generalitat, i això és el que m'han dit:

Hem documentat la forma xarramanc amb el significat de 'pantofla feta d'una sabata vella, que fa molt de soroll en caminar'.

Pel que fa a la forma xarramoc, no està documentada en cap obra lexicogràfica i tampoc no l'hem trobat en cap corpus ni vocabulari dels que disposem. Les variants geogràfiques orals sovint no es troben reflectides en textos escrits, cosa que en dificulta d'una banda la forma gràfica exacta i de l'altra la seva inclusió en els repertoris lexicogràfics generals. A més, els mots del llenguatge familiar i col·loquial poden tenir una etimologia que s'escapa de les regles generals de formació de mots i poden ser fruit de la creativitat fonètica i/o semàntica en la derivació o la composició, amb la qual cosa, també, l'àmbit d'ús pot ser molt reduït. Amb relació al mot que plantegeu, es fa difícil establir una etimologia i una grafia. El seu ús, en tot cas dins del context i en l'àmbit que li és propi i potser exclusiu, no el podem condemnar.