Lasanya

Fa dies que tinc el bloc una mica abandonat i, de retruc, que no visito cap altre bloc dels que m’agrada.
No voldria pensar que faig bona aquella frase que diu: "Feina fuig, mandra no em deixis".
No, la veritat és que últimament vaig una mica més atrafegada i no tinc gaire temps per cuinar, ni per fer masses “extres”. 
Ara que, també em pot estar passant allò que sempre he sentit a dir a la meva mare: “Com més va, més em costa treure’m la feina dels dits”. Doncs ves que no sigui això.
I què coi, que el dia té vint-i-quatre hores i donen de si el que donen de si. Tampoc és qüestió de flagel·lar-se.

A veure si torno a agafar el ritme.

Aquest cap de setmana he fet una lasanya, que no te res d’especial però que a casa agrada molt.

Ingredients per a 4 persones:

1 albergínia, 1 carbassó, 1 pebrot vermell, 2 pebrots verds, 2 pastanagues, 1 porro, 1 ceba, 1 all, 2 tomàquets, 400 g carn picada (meitat porc, meitat vedella), 6 xampinyons,  sal, pebre, orenga, oli, formatge emmental, 1 paquet de paques de canelons, beixamel (25 g mantega, 2 cullerades de farina, sal, nou moscada,  ½ l de llet.)

Talleu totes les verdures a trossets petits i poseu-les a la cassola amb oli junt amb la carn picada. A mig coure aquesta barreja, hi poseu el tomàquets, sense pell ni llavors i també tallats petits. Després afegiu-hi els xampinyons tallats a làmines. Salpebreu i espolseu generosament amb orenga. Per acabar passeu-hi  la batedora. Només una mica per fer més petits els trossos.

Les plaques que es venen per fer lasanya em semblen massa grans, per això utilitzo les dels canelons. Coeu-les segons s’indica a la capsa.

Prepareu una beixamel. Poseu-ne una mica a la base i ja podeu començar a fer capes de plaques de canelons i de la barreja que tenim a la cassola.

Cobriu amb la resta de beixamel, espolseu formatge emmental per sobre i a gratinar.

Pastís de pastanaga

Ingredients:
300 g pastanagues, 4 ous, 250 g sucre morè, 300 g farina, 150 ml oli d'oliva, 200 g avellanes torrades, 1 sobre de llevat

Batre bé els ous amb el sucre, després afegir-hi la pastanaga ratllada i l'oli. Quan estigui ben barrejat, incorporar-hi poc a poc la farina tamitzada amb el llevat i per últim les avellanes picades.

Aboqueu a un motlle previament untat amb oli i enfarinat i poseu al forn preescalfat a 180ºC durant aproximadament 1 hora.

Paella

De petita no m'agradava gens la paella. A casa la feien de peix amb pollastre o conill, i sempre se'ls escapava una mica de fetge, encara que a la meva germana i a mi ens ho negàven en rodó.
Al final devien ser tantes les queixes que el fetge el van deixar córrer i amb el temps m'ha anat agradant. Ara en faig sovint, només amb marisc, i tot i que sempre hi poso el mateix, mai em surt igual. No sé perquè. És un misteri.
De receptes de paella n'hi ha tantes com cuineres. Us explico com la faig jo.
                

Ingredients:
Arròs, gambes, escamarlans, sípia, musclos, rossellones, pebrot verd, pebrot vermell, ceba, tomàquet, all, safrà, julivert, oli, sal, peix per fer el brou

Prepareu un brou de peix amb unes branques de julivert. Obriu els musclos al vapor amb mig dit d’aigua. Coleu aquesta aigua que també afegireu al brou.

Poseu un raig d’oli a la cassola o paella i doneu un parell de voltes a les gambes i escamarlans, només tomba i tomba. Reserveu. Després poseu-hi la sípia tallada. Deixeu que enrosseixi una mica a foc lent. Reserveu. En el mateix oli (si cal n’hi afegiu) hi feu el sofregit amb ceba, pebrot verd i pebrot vermell tallat ben petit i, si és temporada de carxofes, també n’hi poseu . No oblideu posar-hi la salsa de la sèpia. Deixeu que es vagi fent lentament. Per últim afegiu un tomàquet ratllat. Quan el tomàquet comenci a enfosquir-se ja li podeu posar l’arròs, donar unes voltes perquè es barregi bé amb el sofregit i abocar-hi el brou ben calent.  Saleu. Les proporcions són: una tassa de cafè d’arròs per cada comensal, i per cada tassa d’arròs, 3 tasses de brou. Després afegiu la sípia que teníem reservada i les rossellones. Podeu coure al foc durant 20 minuts, jo abans ho feia així, però des que em van dir de fer-ho 8 minuts al foc i 8 minuts al forn a 180-200ºC, m'agrada més. A mitja cocció afegiu una picada amb un gra d’all, julivert i 4 ó 5 brins de safrà diluit amb una mica de brou i acabeu posant les gambes, escamarlans i els musclos, als que haureu tret una de les dues closques.

Suquet de patates amb cloïsses

El periodista i escriptor Rafel Nadal en el seu llibre Quan érem feliços, ens relata tota una colla de records i experiències de la seva infantesa i adolescència en el si d’una família benestant de Girona, amb dotze fills.
Van patir les estretors de l’època però, com  diuen els castellans, “Las penas, con dinero, son menos penas” i, tal com ell mateix explica, potser s’havien de repartir dues coca-coles entre quatre germans  i els petits havien d’aprofitar la roba de tots els germans que els precedien, però també es podien permetre anar a classes de piano o passar els estius a la casa de la platja a La Fosca, cosa impensable en la majoria de famílies del moment.

En un dels capítols explica que un dels menjars que més agraden a la família quan es troben és el suquet de patates de la baba Mercè. La baba Mercè era la besàvia, mare de la baba Teresa, aquesta última molt present en tota la història.

Sobre la recepta del suquet de patates, en Rafel Nadal diu textualment:

Es posa oli en una cassola, s'hi afegeix una cullerada de farina, es fa rossejar i s'hi aboca mig litre de brou.
Es fa una picada amb tres brins de safrà, un xic de sal, una branca de julivert i quatre grans d'all. S'afegeix al brou. Després s'hi posa una ceba tallada, una cirereta i un grapat de daus de pernil del país. Es deixa bullir una estona, s'hi afegeix un quilo de patates tallades a daus i mig quilo de cloïsses obertes, perquè ja s'han bullit a part.
S'hi barreja un quart de litre de vi blanc i, si es vol espessir un xic més, una segona cullerada de farina, que també s'haurà rossejat a part. En aquest punt, a casa també hi posen uns ous durs que, partits per la meitat i enfarinats, s'han fregit a part. Finalment es deixa el guisat amb la barreja de vi, la farina i els ous que facin un xic el xup-xup.

Us recomano aquesta recepta, gairebé tant com el llibre.

Tàrtar d'estiu

Un plat refrescant per aquests dies de calor.

Ingredients:

1 cogombre, olives negres sense pinyol, alvocat, tomàquet, oli, vinagre, sal, pebre

Talleu els ingredients a trossets ben petits, emplateu amb l'ajuda d'un motlle i amaniu amb una vinagreta

Bescuit de cireres

Quan vaig llegir que Els fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta proposaven les cireres per la Recepta del 15, em va agradar molt. I no perquè tingués cap recepta al cap, no. Em va agradar perquè les cireres em retornen a la meva infantesa.

A casa n’hi teníem un, de cirerer. Floria quan encara feia fred  i si les gelades no ho impedien, aquelles flors blanques i delicades acabarien omplint les branques d’unes cireres vermelles, dolces i sucoses, boníssimes. Cada vegada que sortíem a l’eixida n'arreplegàvem unes quantes i ens les menjàvem allà mateix, sota l’arbre. Ens deien que estaven massa calentes pel sol i que no beguéssim aigua després d’haver-nos-en atipat perquè ens farien mal a la panxa però nosaltres, com si sentissim ploure, ens amorràvem a l’aigua fresca que sortia del pou. De vegades, per riure,  ens les penjàvem a les orelles com si fossin unes arracades. L’avi feia un espantaocells amb una escombra i un barret vell, però pel xivarri que feien els ocells mentre se les menjaven, no es devien espantar gaire. Els nanos del veïnat s’enfilaven per agafar-ne des de l'era que hi havia al costat de casa, i mentre l’avi els feia fora amb quatre renecs, jo m’amagava mig avergonyida perquè amb aquells nens anàvem junts a l’escola. Al cap dels anys, amb un d’aquells nens, el Jaume, m’hi vaig casar. Crec que les cireres no van tenir-hi res a veure.

En un llibre de cuina tradicional txeca que vam comprar a Praga, he trobat aquesta recepta que en txec es diu "Bublanina s visnemi", que la traducció espanyola anomena "Panetela con guindas" i que acabo de rebatejar directament com "Bescuit de cireres".

Ingredients:

150 g mantega, 1 cullerada de postres de sucre avainillat, 100 g sucre, 4 rovells, 4 clares, 180 g farina, 1 culleradeta de Royal, 4-5 cullerades de llet, ratlladura de llimona, cireres, sucre en pols

Es barreja la mantega fosa, el sucre, el sucre avainillat i els rovells d'ou fins que comenci a fer escuma. Anar afegint la llet, la meitat de la farina i la ratlladura de llimona. Acabeu afegint la resta de farina barrejada amb el Royal i per últim les clares a punt de neu. Aboqueu a un motlle, que haureu untant amb una mica de mantega i enfarinat. Talleu les cireres per la meitat i traieu-ne el pinyol, enfarineu-les i poseu-les per sobre, prement perquè s'enfonsin una mica. Enforneu aprox. 40 minuts a uns 180ºC.

Magdalenes amb llet merengada

Ingredients:

Llet merengada

250 g llet, 1 canó de canyella, pell d'una llimona,  50 g sucre

Magdalenes

300 g farina, 3 ous, 250 g sucre, 1/4 l oli d'oliva, 125 ml llet, 1 sobre Royal, ratlladura d'una llimona, sal, sucre morè

Comenceu per preparar la llet merengada. Poseu tots els ingredients en un cassó a foc baix. Remeneu per dissoldre el sucre i quan comenci a bullir traieu del foc i deixeu infusionar 1 hora. Coleu.

Per fer les magdalenes munteu les clares a punt de neu amb un pessic de sal. Afegiu poc a poc els rovells, després el sucre, la llet, l'oli, la ratlladura de llimona i la farina, prèviament barrejada amb el Royal. Tot els ingredients s'han d'anar incorporant remenant suaument. Ompliu 3/4 parts dels motlles per a magdalenes i poseu al forn a 200ºC, aprox. 12-15 minuts. Una vegada fredes les magdalenes, suqueu-les bé amb la llet merengada que també ha d'estar freda. Espolseu sucre moré per sobre i el cremeu. Serviu fred.

Bescuit de plàtan i coco

Ingredients:

250 g farina, 2 culleradetes de Royal, 200 g sucre pols, 50 g coco ratllat, 2 ous, 100 ml oli girasol,  2 plàtans madurs, 125 ml nata líquida, 1 culleradeta extracte de vainilla

Escalfeu el forn a 180ºC. Barregeu per un costat la farina, el royal, el sucre i el coco. En un altre bol, deixateu els ous junt amb l'oli, els plàtans aixafats, la nata i l'extracte de vainilla. Incorporeu aquesta barreja a l'anterior fins que quedi una pasta homogènia. Aboqueu al motlle prèviament engreixat i enfarinat. Coeu aprox 45 minuts. Deixeu 15 minuts en el mateix motlle i passeu a una reixa perquè s'acabi de refredar.