Mona de Pasqua (II)

Fa uns dies a l'aparador d'una pastisseria vaig veure unes figures d'animals fetes amb ous de xocolata de diferents mides i colors. Hi havia una ovella, una gallina i una girafa. Jo he optat per la gallina, tot i que el resultat se sembla com un ou a una castanya a la que vaig veure. De fet, el meu fill m'ha preguntat si era el Mr. Potato, hehehe.
Amb un ganivet calent i amb una mica de cura podreu tallar els ous. I de la mateixa manera, podeu desfer una mica la xocolata de les peces petites abans d'enganxar-les a l'ou gran. 

Barcelona World. Guanya la banca!

Doncs ja tenim acord pel Barcelona World! Mira què bé!

I hem d'estar contents? No dubto que amb aquest projecte molta gent en pot sortir beneficiada i que, davant la possibilitat, ara mateix es deuen estar fregant les mans. I no em refereixo als aturats, que potser també, sinó a les persones que mouran els fils d'aquest negoci.

Em pregunto si aquest és el país que volem. Estava convençuda que el meu país era diferent, que tenia unes altres aspiracions, que propugnava l’excel·lència i el treball ben fet, que defensava la cultura de l’esforç, que a les seves escoles i universitats es preparaven les persones del futur. Gent treballadora, emprenedora, creativa. Gent que hauria de convertir Catalunya en un referent.

La construcció d’un projecte dedicat al joc i al diner fàcil, amb tot el que pot comportar, està molt lluny del que m’agradaria pel meu país.

Portin-nos una universitat, un gran centre cultural, un parc tecnològic, un centre d’investigació però no ens converteixin en una gran ludoteca.

Com es pot explicar que els impostos del joc s'hagin rebaixat fins al 10% i que per anar al teatre estiguem pagant un 21%? Tantes facilitats al negoci del joc i tants cinemes i llibreries tancats!

Ah, però no cal patir, que una part dels beneficis del joc es destinaran a la rehabilitació dels ludòpates.

Que els dic als meus fills? Que segueixin els seus estudis o que ho deixin tot i comencin un curs de croupier?

Guanya la banca!

Taller de capgrossos a Barcelona

Últimament aquest bloc no ha tingut gaire moviment. I és que, temporalment, he canviat els pastissos pel fang. O potser no acabi sent temporalment, perquè fer pastissos ja m'agrada, eh! però fer aquest capgròs ha estat fantàstic.

En una entrada publicada el passat mes d'agost ja vaig explicar la meva assistència al taller Ventura & Hosta, de Navata. Doncs bé, com que l'experiència em va agradar molt, vaig buscar per la xarxa un taller que estigués a Barcelona. I vaig trobar el Taller El Mussol.

Està ubicat en una zona privilegiada, en ple Barri Gòtic, a tocar de la Plaça Sant Jaume. L'Alex, l'artesà responsable d'aquest taller, fa unes peces molt maques. Les treballa fins a convertir-les en unes peces úniques. Es nota que gaudeix molt del que fa i et guia i t'ajuda tan com pot per tal que el resultat sigui el desitjat. 

No us sembla molt bona idea regalar un capgròs? Un pirata, una bruixa, un drac  o una princesa pot ser un regal molt maco pels vostres fills, nebots o nets. O una peça personalitzada per la vostra parella, els pares, ...

Jo vaig optar per fer un capgròs personalitzat. El meu pare. I per fi li he pogut regalar. 

Tothom ha coincidit que s'assembla molt.

Veure la cara de satisfacció i emoció del meu pare ha estat impagable. Un dia molt especial.

Gràcies Alex, una altra vegada, per fer-ho possible!

Ja puc començar a pensar com serà el següent capgròs.

Aquí teniu el resultat:

Bon Any 2014

Que tots plegats tinguem la capacitat i la voluntat per fer d'aquest any 2014 un gran any.
Salut!

Enguany es celebrarà el centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli, per això vull començar l'any amb un poema seu. 

Mai no et rendeixis.

Gira't del costat
on abans veies el penell
que et feia creure en l'últim crit
del gall dels boscos.

Entra
mar negre endins i baixa al fons.

Quan pugis, coraller, i t'hagis tret
el feixuc escafandre,
t'hauràs guanyat una mar llisa
i el vol del gavià.

Joan Vinyoli, "El guany" del poemari "Vent d'aram"

Pa de Viena

Una altra recepta del llibre Brioixeria del Xavier Barriga.

Ingredients:

500 g farina de força, 10 g sal, 30 g sucre, 30 g mantega, 260 ml aigua, 30 g llevat fresc

Barregeu tot els ingredients alhora. Els podeu pastar a ma o amb la batedora (accessori ganxo). La mantega, que ha d'estar freda, la podeu tallar a trossets perquè s'integri més de pressa.

Deixeu reposar la massa a la nevera durant 1 hora. Talleu porcions d'aprox. 50 g i formeu els panets rodons. Poseu-los en una plata que pugui anar al forn prou separats perquè no s'enganxin quan fermentin.  Deixeu-los durant 90 minuts en un lloc càlid sense corrents d'aire. Preescalfeu el forn a 220ºC. Enforneu durant 9 minuts.

I ara només us cal una mica d'enteniment per no menjar-vos-els tots.

Xistorra amb patates

Ingredients:

2 xistorres, 2 pebrots vermells, 2 pebrots verds, 2 cebes, 1 kg patates, oli, sal.

Renteu  i talleu els pebrots i les cebes, poseu-los al foc en una cassola amb un bon raig d'oli. Peleu les patates, talleu-les a daus i agefiu-les a la cassola. Saleu. Deixeu coure tapat durant aprox. 1/2 hora. Remeneu de tant en tant i a mig coure afegiu-hi la xistorra tallada a trossets.

Fer gruar

Gruar és un verb que vol dir desitjar vivament alguna cosa que es fa esperar molt. Fa uns dies la vaig escoltar en un capítol de Plats bruts, en una de les incomptables reposicions d'aquesta sèrie. Què bo és el Lopes! Crec que mai he sentit cap de les seves conjugacions (jo gruo, nosaltres gruàvem, ell gruarà ...) però sí que a casa s'utilitza (no gaire sovint, tot sigui dit) la locució Fer gruar, quan hi ha algú o alguna circumstància que et fa patir per aconsseguir el que vols. Vaja, que no t'ho posa fàcil. Dóna-l'hi: no el facis gruar més. Aconseguirem la independència però ens la faran gruar.

Taller de capgrossos a Navata

Feia temps que anava al darrere d'aprendre la tècnica del cartró-pedra i, concretament, volia aprendre a fer un capgròs. Aquestes vacances, per fi, ho he aconsseguit. He aprofitat uns quants dies per visitar el Taller Ventura & Hosta, a Navata, on la Neus Hosta i el David Ventura hi tenen el seu taller de gegants i capgrossos. 
La Neus és ceramista de professió. Per això, quan li vaig comentar que dies abans havia visitat la Fira del Càntir d'Argentona i que des de ben petita em cridava l'atenció treballar amb el fang, de seguida va treure el seu torn i, fora de programa, me'n va ensenyar una mica. Aissss, com m'agrada remenar el fang!!!
Ha sigut una experiència fantàstica, interessant i molt divertida. M'he posat de fang, guix, cola i pintura (exactament en aquest ordre) fins a les celles, però m'ho he passat la mar de bé i aquest ha estat el resultat:

M'han quedat ganes de fer més capgrossos, així que si aconssegueixo convèncer el meu pare perquè em deixi un raconet del seu taller, segur que aquest no serà l'últim.
Esclar que sempre puc tornar a visitar a la Neus i el David. Seria un plaer. 
Si voleu conèixer una mica més la feina que fan, premeu aquí.

Unes quantes fotos del procés del capgròs:

Modelar amb el fang

Fer les partions perquè després ens sigui fàcil separar el guix

Fer el motlle amb guix

Una vegada sec el guix, ja podrem omplir amb
3 capes de paper mullat i encolat

El paper ja està sec. Ara ja es poden unir les parts

Repassar imperfeccions amb paper de diari

Una capa per igualar

Pintura

I aquí la clase magistral de torn. Gràcies Neus! 

Bones vacances!

Il·lustració d'ElinaEllis

Tarta Tatin

Ingredients:
4 o 5 pomes golden, 125 g sucre, 75 g  mantega, pasta de full

Poseu el sucre i la mantega al foc en una cassoleta o paella que després pugui anar al forn. Peleu les pomes, talleu-les a quarts i traieu-ne el cor. Quan el sucre comenci a caramelitzar-se, poseu els trossos de poma ben junts, amb la part rodona a sota. Deixeu coure a foc lent. Us deixarà anar bastant suc. Aprofiteu per ruixar per sobre les pomes. Passats 15 o 20 minuts traieu del foc. Talleu la pasta de full formant un cercle una mica més gran que el recipient i cobriu les pomes. La pasta que us queda per fora feu-la anar cap dins, tapant els costats perquè no surti la poma. Punxeu-la amb una forquilla perquè no s'infli. Poseu al forn a 190ªC fins que veieu que la pasta de full està feta. Poden ser aprox, 15 o 20 minuts més.
Quan ja s'hagi refredat una mica, tombeu sobre un plat. No la deixeu refredar del tot perquè el sucre s'enganxaria i no la podríeu tombar.

Calamars farcits en la seva tinta

Aquesta recepta la vaig veure en un programa de l'Eva Arguiñano.

Ingredients:
8 calamars (d'uns 160-180 g cadascun és una bona mida per farcir), 100 g pernil salat, 2 cebes tendres, 2 porros, 1 ceba, 1 pebrot verd, 2 tomàquets vermells, tinta del calamar (dels mateixos calamars que heu comprat o 2 bossetes que ja venen preparades)

Netegeu bé els calamars i els traieu les aletes i les potes, que reservareu.

Per preparar el farcit comenceu per sofregir dues cebes tendres i dos porros tallats ben petits. Sense deixar que agafin color afegiu-hi les potes i les aletes picades i quan ja estiguin mig cuites, el pernil salat, també ben petit. Li doneu unes quantes voltes i rectifiqueu de sal.

Farciu els calamars amb aquesta barreja, sense omplir-los del tot. Poseu un escuradents perquè no surti, tot i que si teniu paciència i gireu els calamars quan els netegeu no us caldrà l'escuradents, perquè al posar-los a la cassola, amb l'escalfor, es tanquen sols.

Per preparar la salsa, sofregiu una ceba i un pebrot verd, tallats a trossets menuts i a mig coure afegiu-hi un parell de tomàquets (sense pell ni llavors) tallats a daus. Saleu. A l'últim moment, aboqueu-hi la tinta de calamar diluïda amb una mica d'aigua i remeneu perquè hi quedi ben incorporada. Passeu aquesta salsa per la batedora i torneu a posar-la a la cassola. Incorporeu els calamars farcits i deixeu-los coure aproximadament 1/2 hora amb la cassola tapada.

Brioix amb cabell d'àngel

Aquesta recepta es pot trobar en el llibre Brioixeria d'en Xavier Barriga, de les fleques Turris.

Ingredients:
500 g farina de força, 10 g sal, 100 g sucre, 3 ous, 120-130 ml aigua (*), ratlladura d'una llimona, ratlladura d'una taronja, 1/2 culleradeta de canyella en pols, 100 g mantega, 40 g llevat llevat fresc, 1 ou, un pessic de sal, cabell d'àngel, sucre glas.

(*) La recepta original és amb aigua i segur que deu haver-hi una bona raó perquè així sigui i si, a més, ho diu el Sr. Barriga, que és el mestre. Però jo m'he permès la llicència de posar-hi llet en comptes d'aigua.

Millor si els ingredients estan freds de la nevera.
Pasteu els ingredients manualment o amb un robot de cuina (accessori ganxo). A mig pastar s'hi ha d'afegir la mantega freda que tindreu tallada a dauets petits i quan la pasta hagi absorbit la mantega, afegiu-hi el llevat dissolt amb una mica de llet.
Aneu pastant fins que la massa quedi fina i elàstica i ja no s'enganxi als dits o a la paret del bol. Formeu una bola i poseu-la en un bol untant amb oli i tapat amb paper film.
Repòs 1 hora a la nevera.

Passada l'hora, dividiu la massa en peces d'uns 80 g i treballeu-les molt lleugerament. Torneu a formar unes boles llises i uniformes i poseu-les en una safata untada amb oli. Tapeu amb paper film.
Repòs 30 minuts a la nevera.

Després dels 30 minuts ja podeu donar la forma definitiva a les peces. Estireu amb el corró per aconseguir un rectangle d'aprox. 10x15 cm. Poseu cabell d'àngel a la part superior de la peça i enrotlleu fins a la meitat. Amb un ganivet  feu 4 o 5 talls a la part que encara no està enrotllada, com si féssiu un serrell i acabeu d'enrotllar la peça. Pinteu amb ou batut amb una mica de sal (amb la sal queda més lluent).
Col·loqueu-les en una safata per anar al forn amb paper de cuina, prou separades perquè no s'enganxin quan fermentin, perquè ara és quan de doblar el seu volum. 
Repòs de 90 minuts a un lloc càlid sense corrents d'aire.

Torneu a pintar amb l'ou amb molt de compte perquè la massa no baixi i poseu al forn preescalfat a 220ºC durant uns 8 minuts.

Espolseu sucre glas per sobre. 

Amanida de fruita

A casa, quan arriba la calor, les amanides són les reines dels nostres àpats. Segurament, com en la majoria de les cases.

Aquesta d'avui, amb fruita, és molt fresca i vistosa. I així és, més o menys, com la presenten al Restaurant Draps de Girona.

Ingredients:
Pasta filo, enciams, síndria, kiwi, poma, taronja, tomàquet cherry, formatge feta, mi-cuit, mantega, oli, vinagre, sal, pebre, kikos, flors comestibles (opcional)

Busqueu un motlle una mica alt, que pugui anar al forn. Pinteu lleugerament 4 o 5 fulles de pasta filo amb mantega fosa i aneu sobreposant-les.Poseu al motlle i deixeu al forn a 150ºC. Passats aprox. 10 minuts traieu del motlle i torneu a posar al forn perquè agafi color per tot arreu (com que ja ha agafat la forma, s'aguanta bé). Amb 5 minuts més n'hi haurà prou. Igualment, aneu vigilant que no s'enrosseixi massa perquè cada forn és una història i les puntes van molt ràpid a cremar-se. Deixeu refredar.

Talleu les fruites i el formatge feta a daus i barregeu-ho amb els tomàquets cherry i els enciams nets. Moments abans de servir poseu-ho al motlle de pasta filo (si ho feu amb massa antelació, la pasta filo s'estovarà). Amaniu amb una vinagreta, espolseu-hi kikos fets a miques, poseu uns encenalls de mi-cuit i per últim decoreu amb alguna flor comestible.

Es poden preparar de mida individual o una de més gran per compartir.

Un únic inconvenient: miques de pasta filo quedaran repartides per tooooota la taula.

Carbassons amb salsa de pinyons

Ingredients:
2 carbassons, 2 cullerades de farina, 1 cullerada de pebre vermell dolç, 1 ou, 2 cullerades de llet, oli de girasol per fregir, sal
Per la salsa: 75 g pinyons, 1 gra d'all petit, 3 cullerades d'oli d'oliva verge, 1 cullerada de suc de llimona, 2 cullerades d'aigua, 1 cullerada de julivert picat, sal, pebre.

Comenceu per preparar la salsa. Sempre estarà més bona si ha tingut temps perquè els gustos s'integrin bé. 
Barregeu amb la batedora tots els ingredients, menys el julivert, que l'afegirem ben picat al final. Reserveu.

Talleu els carbassons a rodanxes de 1/2 centímetre i arrebosseu-los amb la barreja de farina i pebre vermell dolç. Traieu-ne l'excés. Deixateu l'ou amb una mica de sal i la llet, passeu-hi els carbassons i fregiu un parell de minuts per banda. Deixeu en un plat amb paper absorvent. Saleu lleugerament per sobre.

Amanida pagesa de Formentera

Ingredients:

Tomàquet, pebrot vermell escalibat, pebrot verd, ceba, patata bullida, peix sec, bescuit, oli, sal, ou dur (opcional)

Bulliu amb força sal les patates amb pell. Quan estiguin fredes, les peleu i talleu a daus irregulars. Escalibeu els pebrots vermells. Poseu en un bol el bescuit, aneu-hi afegint el tomàquet, el pebrot verd i la ceba tallats, la patata, el pebrot escalibat i per últim el peix sec. Saleu i amaniu amb un bon raig d'oli. Si us agrada, podeu afegir-hi ou dur. 

A Formentera li diuen bescuit a una mena de pa, que quan el veus diries ben bé que són rosegons de pa sec, però quan això mateix ho vaig dir a la mestressa de l'hotel on estàvem, em va dir que de cap manera, que és un pa que el deshidraten espressament. No sembla tenir gens de sal i és d'un color fosc, tot i que no sembla integral. Quan s'acabi el que he portat, hi posaré directament pa sec.

El peix sec també ha vingut d'allà. Per fer el peix sec poden emprar diversos peixos, com ara la ratjada o la mussola, un peix parent del tauró.  Encara que no sigui tan autèntic, suposo que també pot quedar bé amb tonyina o amb sardina amb oli esmicolada.

I què més? Ah si, que a les receptes que he trobat per la xarxa diu que el bescuit s'ha d'humitejar prèviament embolicant-lo amb un drap i posant-lo sota l'aixeta, però la senyora de l'hotel m'ha dit que ella no ho fa, perquè el suc que deixen anar els altres ingredients i el raig d'oli final ja l'estova prou. 

Clissar

Hi havia molt poca llum per poder llegir en condicions i li he dit: "Que no veus que amb aquesta llum no hi clisses?". M'ho ha fet repetir fins a tres vegades. Les dues primeres he pensat que no m'havia sentit bé però quan, per tercera vegada, m'ha contestat: "però, mama, què m'estàs dient?",  ja m'he adonat que havia d'incorporar el verb "clissar" a les paraules de l'avi.

Clissar  [c. 1880; d'origen incert, podria derivar del verb eclipsar-se, en el sentit de 'quedar-se absort, perdre el món de vista', o bé -potser no tan segur- tractar-se d'un mot d'argot caló]
	1 tr Veure, reparar. L'han ben clissat.
	2 clissar-hi Veure-hi. No hi clissa gaire.
	3 clissar-s'hi Veure-s'hi. Amb tan poca llum, no ens hi clissem.

Temps de flors 2013

Un any més, i ja en van 58, torna a ser temps de flors a Girona. Una iniciativa que omple la ciutat de flors i de visitants. Avui no sabria pas dir-vos si hi havia més d'uns o de les altres. Fins el cap de setmana que ve teniu ocasió de visitar la ciutat i, de passada, edificis amb entrada gratuïta o patis interiors que la resta de l'any estan tancats al públic. Això si, espavileu per anar-hi ben d'hora perquè els carrers del barri vell s'omplen de gom a gom. Si us decidiu anar-hi, segur que la visita no us deixarà indiferents.
Per informació cliqueu aquí

Aquest any, uns brètols han cremat un dels muntatges una setmana abans d'inaugurar-lo. Es deia "Sortir-se'n". Havia de ser un laberint fet amb palets de fusta i els seus visitants havien de descobrir en el seu interior que tot laberint té una sortida, que encara que el camí sigui dificultós, se'n pot sortir. Doncs bé, els seus creadors no l'han pogut presentar tal com l'havien pensat inicialment, però amb pocs dies han presentat una nova proposta que encara fa més honor al títol del muntatge. D'un espai cremat que encara fumeja (efecte que aconsegueixen amb uns aspersors d'aigua) emergeix un arbre blanc i un text de Salvador Espriu que ens diu que cal viure tot el que es pugui perquè tot és temporal i, en un moment, ho podem perdre.

Ves per on, aquests brètols han fent que ara, més que mai, es demostri que amb iniciativa, creativitat, empenta, il·lusió i treball es poden superar les adversitats i els entrebancs que es troben pel camí.

I això val per tot.

      

I aquí el Jaume, el meu fotògraf particular.
Quan veieu una foto molt maca serà perquè l'ha fet ell.

Vides de rebaixes

Ja fa dies de l'esfondrament de l'edifici de Bangladesh on centenars de persones hi van morir, tot i que la vida, abans de l'accident, ja l'anessin perdent una mica cada dia.

Aquestes morts és el preu que s'ha de pagar perquè els responsables d'aquests tallers i les empreses internacionals que els donen feina se'n beneficiïn econòmicament, estalviant en mesures de seguretat i pagant uns preus als seus treballadors que tot just els permeten malviure. Però també, i no ens enganyéssim, perquè nosaltres tornem satisfets d'un dissabte de rebaixes perquè hem omplert l'armari per uns preus irrisoris, sense pensar gaire, o gens, d' on ha sortit i en quines condicions el vestit que estrenarem l'endemà.

Ara, sabent què ha passat i sospitant el que de ben segur deu seguir passant, no estaríem disposats a pagar una mica més per una peça de roba? No ens hauria de fer una mica de mal vestir amb allò que ha estat cosit en unes condicions d'extrema precarietat?. Les vides humanes a Bangladesh, com en tants altres llocs, no valen el mateix que les nostres? O potser no ens fa res que allà siguin les vides les que estan en permanent temporada de rebaixes?

Cupcakes de Sant Jordi

Feliç dia de Sant Jordi!

 

Ingredients:

Per les bases: 100 g mantega, 100 g sucre, 2 ous, 100 g farina, una cullereta de Royal, extracte de vainilla
Pel les flors: 125 g mantega, 185 g sucre pols, colorant vermell

Per fer les bases barregeu la mantega a temperatura ambient amb el sucre, afegiu-hi els dos ous, l'extracte de vainilla i la farina tamitzada amb el Royal. Ompliu els motlles i poseu al forn preescalfat a 180 ºC aprox. 20 minuts.

Per les flors, barregeu la mantega a temperatura ambient amb el sucre pols. Afegiu-hi el colorant fins a obtenir la intensitat de color que us agradi. Poseu la barreja a la màniga pastissera amb una "boquilla" com la de la foto. Perquè us quedi la forma semblant a una flor, heu de començar des del centre cap enfora.

Torrades de Santa Teresa

Durant la setmana santa hem estat per terres de la Manxa.

Ha plogut bastant i no hem pogut veure tot el que ens hagués agradat. Aixó si, res ens ha impedit fer unes bones fartaneres.

Xocolata amb xurros per esmorzar, migas, taules de formatges, duelos y quebrantos (no habia sentit a parlar mai d'aquest plat però també és dels consistents), pan de Calatrava, torrijas ...  com podeu comprovar, poc verd.

Al veure les "torrijas" vaig pensar:  ¡Però si això són les torrades de Santa Teresa que fa ma mare!. I com que feia molt temps que no en feia a casa, i per si no ens havíem atipat prou durant la setmana santa, doncs ja em teniu fent aquestes Torrades de Santa Teresa, que, tot sigui dit, és una bona manera d'aprofitar el pa que hagi quedat del dia abans.

Ingredients:
Llesques d'una barra de pa del dia abans, 500 ml de llet, pell d'1/2 llimona, pell d'1/2 taronja, 1 branca de canyella, 2 ous, oli, sucre, canyella en pols

Primer de tot, escalfeu la llet amb les pells de llimona i taronja i la branca de canyella. Quan comenci a bullir ja podeu apagar el foc i deixar-ho infusionar una estona (amb mitja hora n'hi haurà prou). Passeu les llesques de pa per la llet ja freda, deixant que s'empapi bé, després per ou batut i fregiu en oli ben calent. Quan les traieu arrebosseu en una barreja de sucre i canyella en pols. Serviu fredes.