El periodista i escriptor Rafel Nadal en el seu llibre Quan érem feliços, ens relata tota una
colla de records i experiències de la seva infantesa i adolescència en el si d’una
família benestant de Girona, amb dotze fills.
Van patir les estretors de l’època però, com diuen els castellans, “Las penas, con dinero, son menos penas” i, tal com ell mateix explica, potser s’havien de repartir dues coca-coles entre quatre germans i els petits havien d’aprofitar la roba de tots els germans que els precedien, però també es podien permetre anar a classes de piano o passar els estius a la casa de la platja a La Fosca, cosa impensable en la majoria de famílies del moment.
Van patir les estretors de l’època però, com diuen els castellans, “Las penas, con dinero, son menos penas” i, tal com ell mateix explica, potser s’havien de repartir dues coca-coles entre quatre germans i els petits havien d’aprofitar la roba de tots els germans que els precedien, però també es podien permetre anar a classes de piano o passar els estius a la casa de la platja a La Fosca, cosa impensable en la majoria de famílies del moment.
En un dels capítols explica que un dels menjars que més
agraden a la família quan es troben és el suquet de patates de la baba Mercè.
La baba Mercè era la besàvia, mare de la baba Teresa, aquesta última molt
present en tota la història.
Sobre la recepta del suquet de patates, en Rafel Nadal diu textualment:
Es posa oli en una cassola, s'hi afegeix una cullerada de farina, es fa rossejar i s'hi aboca mig litre de brou.
Es fa una picada amb tres brins de safrà, un xic de sal, una branca de julivert i quatre grans d'all. S'afegeix al brou. Després s'hi posa una ceba tallada, una cirereta i un grapat de daus de pernil del país. Es deixa bullir una estona, s'hi afegeix un quilo de patates tallades a daus i mig quilo de cloïsses obertes, perquè ja s'han bullit a part.
S'hi barreja un quart de litre de vi blanc i, si es vol espessir un xic més, una segona cullerada de farina, que també s'haurà rossejat a part. En aquest punt, a casa també hi posen uns ous durs que, partits per la meitat i enfarinats, s'han fregit a part. Finalment es deixa el guisat amb la barreja de vi, la farina i els ous que facin un xic el xup-xup.
Tinc el llibre a la tauleta de nit a punt de començar. Aviat m'hi poso. Quin suquet més bo que ens presentes avui! Un clàssic que no cansa mai, i amb el suquet per amorosir-ho tot! Pobres i feliços, oi? he he. Petons
ResponEliminaQuina gana que fa venir aquest suquet!!!! els plats caldosos de peix, patata i ou dur... em xiflen!
ResponEliminapetonets
Jo també he buscat la recepta gràcies al llibre, però no és que dius, és Quan s'esborren les paraules. salut
ResponElimina