Il·lustració de Mariona Cabassa

Paraules de l'avi

Aquesta pàgina està dedicada, principalment, a recordar paraules que, al meu parer, estàn perillosament en desús, que només s'escolten quan és una persona gran qui les diu,  perquè ... quantes paraules deien els nostres avis que nosaltres no tenim incorporades en el nostre vocabulari habitual?

Ja sabem que les llengües són vives i que evolucionen amb el pas del temps. El català no n’és pas una excepció però tenint en compte les paraules que es queden pel camí, sembla evident l’empobriment de la nostra llengua.

Si bé hi ha pèrdues que són fàcils d’explicar perquè ja no tenen sentit en determinats indrets (un noi de ciutat és probable que no sàpiga què és una eixida si mai ha viscut en una casa on hi hagués aquest espai) o en determinades èpoques (la gent jove no ha conegut mai cap dida perquè ja fa anys que els nadons s’alimenten sense cap problema amb biberons i llet artificial), també és veritat que n'hi ha d’altres que no s’expliquen tan fàcilment. El mateix xicot de ciutat potser sí que hauria de saber què és un carallot perquè d’aquests n’hi ha hagut tota la vida o hauria de conèixer què és desllorigar perquè és probable que a la llarga  pugui acabar amb un os desllorigat) i, en canvi, tampoc són mots freqüents en el vocabulari del jovent d’avui en dia.

I el que ja és del tot difícil és escoltar entre els joves locucions, expressions i frases fetes. Un noi dirà que una porta està oberta o tancada però és poc probable que digui que està oberta de bat a bat o tancada amb pany i forrellat,   potser fins i tot coneixent l’expressió.

M'agradaria retrobar, recuperar i evitar que caiguin en l’oblit paraules dites pels nostres avis i que puguem gaudir amb la descoberta i l’ús de la nostra llengua.



A gratcient
Clissar
Debolit
Engavanyar
Fer gruar
Sarment
Xarramanc