Il·lustració de Mariona Cabassa

1 de set. 2012

Paella

De petita no m'agradava gens la paella. A casa la feien de peix amb pollastre o conill, i sempre se'ls escapava una mica de fetge, encara que a la meva germana i a mi ens ho negàven en rodó.
Al final devien ser tantes les queixes que el fetge el van deixar córrer i amb el temps m'ha anat agradant. Ara en faig sovint, només amb marisc, i tot i que sempre hi poso el mateix, mai em surt igual. No sé perquè. És un misteri.
De receptes de paella n'hi ha tantes com cuineres. Us explico com la faig jo.
                

Ingredients:
Arròs, gambes, escamarlans, sípia, musclos, rossellones, pebrot verd, pebrot vermell, ceba, tomàquet, all, safrà, julivert, oli, sal, peix per fer el brou


Prepareu un brou de peix amb unes branques de julivert. Obriu els musclos al vapor amb mig dit d’aigua. Coleu aquesta aigua que també afegireu al brou.
Poseu un raig d’oli a la cassola o paella i doneu un parell de voltes a les gambes i escamarlans, només tomba i tomba. Reserveu. Després poseu-hi la sípia tallada. Deixeu que enrosseixi una mica a foc lent. Reserveu. En el mateix oli (si cal n’hi afegiu) hi feu el sofregit amb ceba, pebrot verd i pebrot vermell tallat ben petit i, si és temporada de carxofes, també n’hi poseu . No oblideu posar-hi la salsa de la sèpia. Deixeu que es vagi fent lentament. Per últim afegiu un tomàquet ratllat. Quan el tomàquet comenci a enfosquir-se ja li podeu posar l’arròs, donar unes voltes perquè es barregi bé amb el sofregit i abocar-hi el brou ben calent.  Saleu. Les proporcions són: una tassa de cafè d’arròs per cada comensal, i per cada tassa d’arròs, 3 tasses de brou. Després afegiu la sípia que teníem reservada i les rossellones. Podeu coure al foc durant 20 minuts, jo abans ho feia així, però des que em van dir de fer-ho 8 minuts al foc i 8 minuts al forn a 180-200ºC, m'agrada més. A mitja cocció afegiu una picada amb un gra d’all, julivert i 4 ó 5 brins de safrà diluit amb una mica de brou i acabeu posant les gambes, escamarlans i els musclos, als que haureu tret una de les dues closques.

2 comentaris:

  1. És la gràcia de la paella, mai surt igual. Excepte la de la meva àvia, que també és de marisc i conill, però a casa ens barallem pel fetge! A ella sempre li surt igual de bona!!
    petonets

    ResponElimina
  2. bueno mertxe!! ya tengo todos los ingredientes menos la salsa de sepia que ha sido imposible encontrarla.
    mañana te cuento!!
    gracias!

    ResponElimina