Temps de flors 2013

Un any més, i ja en van 58, torna a ser temps de flors a Girona. Una iniciativa que omple la ciutat de flors i de visitants. Avui no sabria pas dir-vos si hi havia més d'uns o de les altres. Fins el cap de setmana que ve teniu ocasió de visitar la ciutat i, de passada, edificis amb entrada gratuïta o patis interiors que la resta de l'any estan tancats al públic. Això si, espavileu per anar-hi ben d'hora perquè els carrers del barri vell s'omplen de gom a gom. Si us decidiu anar-hi, segur que la visita no us deixarà indiferents.
Per informació cliqueu aquí

Aquest any, uns brètols han cremat un dels muntatges una setmana abans d'inaugurar-lo. Es deia "Sortir-se'n". Havia de ser un laberint fet amb palets de fusta i els seus visitants havien de descobrir en el seu interior que tot laberint té una sortida, que encara que el camí sigui dificultós, se'n pot sortir. Doncs bé, els seus creadors no l'han pogut presentar tal com l'havien pensat inicialment, però amb pocs dies han presentat una nova proposta que encara fa més honor al títol del muntatge. D'un espai cremat que encara fumeja (efecte que aconsegueixen amb uns aspersors d'aigua) emergeix un arbre blanc i un text de Salvador Espriu que ens diu que cal viure tot el que es pugui perquè tot és temporal i, en un moment, ho podem perdre.

Ves per on, aquests brètols han fent que ara, més que mai, es demostri que amb iniciativa, creativitat, empenta, il·lusió i treball es poden superar les adversitats i els entrebancs que es troben pel camí.

I això val per tot.

      

I aquí el Jaume, el meu fotògraf particular.
Quan veieu una foto molt maca serà perquè l'ha fet ell.