Il·lustració de Mariona Cabassa

1 d’oct. 2011

Xarramanc

"Els espetecs del foc i els crits de la Vicenta van despertar el Cisco, que hi va córrer amb les espardenyes a xarramanc i els pantalons mal cordats".
.

Al llegir-ho de seguida vaig recordar que de petita havia escoltat dels meus avis la paraula "xarramoc", per dir que es duien les espardenyes a retaló, sense acabar de posar, amb la part del taló sense cobrir. La Sílvia Alcàntara diu xarramanc, però també sembla que aquest sigui el sentit que li vol donar.
Davant el dubte de si xarramoc podia ser una variant de xarramanc, vaig buscar en algún diccionari i val a dir que no vaig trobar ni l'una ni l'altra. Que no sortís xarramoc, que potser no està ben dita, no em va estranyar però que en el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana no aparegui xarramanc, això si que em va resultar estrany. Per això vaig anar directe al servei Optimot, de consultes lingüistiques de la Generalitat, i això és el que m'han dit:

Hem documentat la forma xarramanc amb el significat de 'pantofla feta d'una sabata vella, que fa molt de soroll en caminar'.
Pel que fa a la forma xarramoc, no està documentada en cap obra lexicogràfica i tampoc no l'hem trobat en cap corpus ni vocabulari dels que disposem. Les variants geogràfiques orals sovint no es troben reflectides en textos escrits, cosa que en dificulta d'una banda la forma gràfica exacta i de l'altra la seva inclusió en els repertoris lexicogràfics generals. A més, els mots del llenguatge familiar i col·loquial poden tenir una etimologia que s'escapa de les regles generals de formació de mots i poden ser fruit de la creativitat fonètica i/o semàntica en la derivació o la composició, amb la qual cosa, també, l'àmbit d'ús pot ser molt reduït. Amb relació al mot que plantegeu, es fa difícil establir una etimologia i una grafia. El seu ús, en tot cas dins del context i en l'àmbit que li és propi i potser exclusiu, no el podem condemnar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada