Hola, què tal?, molt bones! Amb aquesta frase ens rep sempre quan el truquem per telèfon. La diu amb una petita cantarella que ja s’ha fet
seva.
N’hi ha prou per saber que a l’altra banda del
telèfon hi ha una persona alegre, optimista, vital, dinàmica, afable.
Fa uns quants dies, setmanes ja, un petit
coàgul va provocar un gran ensurt.
Passades les primeres hores d’incertesa i
angoixa i mentre encara s'arrossega el neguit propi de la situació, t’adones
que el podíem haver perdut i de com n’és d’important en les nostres
vides. Tot d'una, voldríem dir-li que l’estimem com un germà, que agraïm la seva generositat i que ens
sentim afortunats per gaudir de la seva amistat. Totes aquelles coses que, per sabudes, no les diem mai.
Hem compartit vacances, corredisses a
l’hospital amb la canalla, caps d’any, feina, panellets, revetlles i per sort, ho
seguirem fent.
Ell, que és una persona tenaç, caparruda,
persistent, amb una energia que no se l’acaba però que és capaç d’acabar amb la
de tots nosaltres, no escatimarà esforços en la seva recuperació. I nosaltres
tampoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada