Quan vaig llegir que Els fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta proposaven les cireres per la Recepta del 15, em va agradar
molt. I no perquè tingués cap recepta al cap, no. Em va agradar perquè
les cireres em retornen a la meva infantesa.
A casa n’hi teníem un, de cirerer. Floria quan
encara feia fred i si les gelades no ho impedien, aquelles flors blanques i delicades acabarien omplint les branques d’unes
cireres vermelles, dolces i sucoses, boníssimes. Cada vegada que sortíem a l’eixida n'arreplegàvem unes quantes i ens les menjàvem allà mateix, sota l’arbre. Ens deien que estaven massa calentes pel
sol i que no beguéssim aigua després d’haver-nos-en atipat perquè ens
farien mal a la panxa però nosaltres, com si sentissim ploure, ens amorràvem a l’aigua
fresca que sortia del pou. De vegades, per riure, ens les penjàvem a les orelles com si fossin unes arracades. L’avi feia un
espantaocells amb una escombra i un barret vell, però pel xivarri que feien els ocells mentre se les menjaven, no es devien espantar gaire. Els nanos del veïnat s’enfilaven per agafar-ne des de l'era que hi havia al costat de casa, i mentre l’avi els feia fora amb quatre renecs, jo m’amagava mig avergonyida perquè amb aquells nens anàvem junts a l’escola. Al cap dels anys, amb un d’aquells nens, el Jaume, m’hi vaig casar. Crec que les cireres no van tenir-hi res a veure.
En un llibre de cuina tradicional txeca que vam comprar a Praga, he trobat aquesta recepta que en txec es diu "Bublanina s visnemi", que la traducció espanyola anomena "Panetela con guindas" i que acabo de rebatejar directament com "Bescuit de cireres".
Ingredients:
150 g mantega, 1 cullerada de postres de sucre avainillat, 100 g sucre, 4 rovells, 4 clares, 180 g farina, 1 culleradeta de Royal, 4-5 cullerades de llet, ratlladura de llimona, cireres, sucre en pols
Es barreja la mantega fosa, el sucre, el sucre avainillat i els rovells d'ou fins que comenci a fer escuma. Anar afegint la llet, la meitat de la farina i la ratlladura de llimona. Acabeu afegint la resta de farina barrejada amb el Royal i per últim les clares a punt de neu. Aboqueu a un motlle, que haureu untant amb una mica de mantega i enfarinat. Talleu les cireres per la meitat i traieu-ne el pinyol, enfarineu-les i poseu-les per sobre, prement perquè s'enfonsin una mica. Enforneu aprox. 40 minuts a uns 180ºC.
Quin pastisset tan maco! ;-)
ResponEliminaPetons
Quina història tan maca comparteixes amb nosaltres, aquests records d'infantesa són tan entranyables!
ResponEliminaI aquest pastís té pinta de ser una delícia!!
Moltes gràcies per participar!
Petonets
Sandra
Un pastis i una introduccio molt maques! Petons
ResponEliminaOOOh! Molt bonic i semble molt sucos!!!
ResponEliminael pense provar!!
Petons
Pascu Vicens
http://viajealcentrodelacocina.blogspot.com.es/
Uau! Que bo que sembla! A mi em passa el mateix, també teníem un cirerer i ens hi enfilàvem per collir les cireres de l'arbre mateix, bones, bones... només durant les estones fortes de sol s'havia de vigilar, perquè menjar-les provocava un mal de panxa... uix... oi? no havia visitat mai el vostre bloc. Us seguiré! Petons
ResponEliminaUna historia muy bonita. Tiene muy buena pinta.
ResponEliminaEl pastis te molt bona pinta, peró encara que us sembli raro, els teus records i la teva naturalitat alimenta la meva anima.
ResponEliminaGràcies amiga meva ets un sol i t'estimo
Un peto
Caterina