Il·lustració de Mariona Cabassa

30 d’oct. 2011

Mariuca, la castanyera

Aquests dies que s’acosten de panellets i castanyes m’han fet recordar un conte que tenia de petita, que m’agradava molt i que es deia “Mariuca la Castañera”, del Ferrándiz. El text estava escrit en vers i en castellà perquè aleshores la literatura infantil en català era més aviat minsa. L’altra també.
He regirat de dalt a baix un armari de casa els meus pares per trobar-lo. Està molt vellet, la tapa ha perdut una cullera que duia afegida per remenar les castanyes. Ja té uns quants anys.



La Mariuca ajudava a vendre moniatos i castanyes a la senyora Paca que l’havia recollida quan s’havia quedat orfe. Era tan bona que va començar a donar castanyes a tots els pobres que n’hi demanaven i quan va arribar a casa sense castanyes ni diners, la senyora Paca la va renyar dient-li que si tornava a passar no la deixaria entrar a casa. A l’endemà encara tenia més pobres fent cua que esperaven rebre alguna cosa per menjar. Va acabar una altra vegada sense castanyes i sense ni cinc de calaix i aquell dia no va tornar a casa. Es va quedar asseguda al costat de la torradora i tot plorant es va adormir. Mentre dormia uns angelets la van ajudar omplint el cove de moniatos i castanyes. A l’endemà, quan es va despertar i va veure que tenia el cove ple fins dalt, no s’ho podia creure. I per més castanyes que venia, sempre tenia el cove igual de ple, així que va poder vendre’n moltes i també donar-ne a tothom que no tenia diners per comprar-ne.

1 comentari:

  1. Jo també l'havia llegit aquest conte amb la portada d'en Ferràndiz...Aquest any m'he inventat una auca sobre la castanyera. És bo conservar les nostres tradicions.

    ResponElimina