Fa uns dies vam anar a visitar la Fàbrica d'Anís del Mono. El Museu de Badalona organitza visites guiades cada tercer diumenge de mes.
Badalona era, a mitjan segle XIX, un poble dedicat a l’agricultura i la pesca. Amb la construcció de la que seria la primera línea de ferrocarril de la península, que anava de Barcelona fins a Mataró, van arribar també les primeres industries, principalment dedicades a la cordilleria, al vidre i als destil·lats. Una d’aquestes empreses de destil·lats va ser fundada pels germans Vicenç i Josep Bosch l’any 1870 i és la que, actualment, segueix el·laborant aquest licor conegut com Anís del Mono, amb una producció anual de 5 milions de litres.
La fòrmula de l'anís conté:
Matafaluga, anís estrellat, coriandre, regalèssia, aigua, sucre i alcohol.
El Sr. Vicenç Bosch va ser pioner pel que fa a publicitat i imatge de la marca. Mentre les altres destil·leries de l’època entregaven les seves begudes en garrafons, l’Anís del Mono ja se subministrava en l’ampolla diamantada que l’ha caracteritzat fins el dia d’avui, dissenyada a partir d’una ampolla de perfum que el mateix Vicenç Bosch havia comprat a Paris per a la seva dona.
Va organitzar un concurs de cartells publicitaris i el guanyador va ser el conegut pintor Ramón Casas amb l’obra “La mona y el mono”, de la col·lecció “Las Manolas”.
A l’etiqueta de l’ampolla hi apareix un mono amb aparença humana. Hi ha qui diu que podria ser la cara del propi Vicenç Bosch o fins i tot la del propietari d’una destil·leria que li feia la competència i de qui voldria mofar-se’n però la hipòtesi més acceptada diu que la cara seria la de Charles Darwin perquè en aquella època la seva teoria sobre l’evolució de les especies estava causant un gran enrenou. El que no se sap és si el Vicenç Bosch n’era un detractor i volia ridiculitzar-lo, o si pel contrari, era partidari de l’evolucionisme i la inclusió de Darwin a l’etiqueta podia ser una defensa encoberta.
Les primeres etiquetes es van imprimir a França. Allà es va cometre una errada tipogràfica de la que no es van adonar fins que l’etiqueta estava registrada. Van decidir mantenir-la i actualment encara es pot llegir “DESTILLACIÓN ESPECIAL”.
La fàbrica és petita. Encara manté la sala de destil·lació original amb alambins de coure i mobiliari amb tocs modernistes a la recepció i a l'arxiu.
Des de 1975 pertany al Grupo Osborne i des de fa uns mesos han signat un conveni amb el Monestir de Montserrat per el·laborar també els Aromes de Montserrat.
A l'arribar a casa ens van dir: "Feu olor d'anís" i em van venir ganes de fer una coca. Amb anís, esclar.
Badalona era, a mitjan segle XIX, un poble dedicat a l’agricultura i la pesca. Amb la construcció de la que seria la primera línea de ferrocarril de la península, que anava de Barcelona fins a Mataró, van arribar també les primeres industries, principalment dedicades a la cordilleria, al vidre i als destil·lats. Una d’aquestes empreses de destil·lats va ser fundada pels germans Vicenç i Josep Bosch l’any 1870 i és la que, actualment, segueix el·laborant aquest licor conegut com Anís del Mono, amb una producció anual de 5 milions de litres.
La fòrmula de l'anís conté:
Matafaluga, anís estrellat, coriandre, regalèssia, aigua, sucre i alcohol.
El Sr. Vicenç Bosch va ser pioner pel que fa a publicitat i imatge de la marca. Mentre les altres destil·leries de l’època entregaven les seves begudes en garrafons, l’Anís del Mono ja se subministrava en l’ampolla diamantada que l’ha caracteritzat fins el dia d’avui, dissenyada a partir d’una ampolla de perfum que el mateix Vicenç Bosch havia comprat a Paris per a la seva dona.
Va organitzar un concurs de cartells publicitaris i el guanyador va ser el conegut pintor Ramón Casas amb l’obra “La mona y el mono”, de la col·lecció “Las Manolas”.
A l’etiqueta de l’ampolla hi apareix un mono amb aparença humana. Hi ha qui diu que podria ser la cara del propi Vicenç Bosch o fins i tot la del propietari d’una destil·leria que li feia la competència i de qui voldria mofar-se’n però la hipòtesi més acceptada diu que la cara seria la de Charles Darwin perquè en aquella època la seva teoria sobre l’evolució de les especies estava causant un gran enrenou. El que no se sap és si el Vicenç Bosch n’era un detractor i volia ridiculitzar-lo, o si pel contrari, era partidari de l’evolucionisme i la inclusió de Darwin a l’etiqueta podia ser una defensa encoberta.
Les primeres etiquetes es van imprimir a França. Allà es va cometre una errada tipogràfica de la que no es van adonar fins que l’etiqueta estava registrada. Van decidir mantenir-la i actualment encara es pot llegir “DESTILLACIÓN ESPECIAL”.
La fàbrica és petita. Encara manté la sala de destil·lació original amb alambins de coure i mobiliari amb tocs modernistes a la recepció i a l'arxiu.
Des de 1975 pertany al Grupo Osborne i des de fa uns mesos han signat un conveni amb el Monestir de Montserrat per el·laborar també els Aromes de Montserrat.
A l'arribar a casa ens van dir: "Feu olor d'anís" i em van venir ganes de fer una coca. Amb anís, esclar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada