Antigament la Festa Major de Mas Rampinyo havia estat de les sonades del voltants. Era quan als pobles no hi havia gaires llocs on anar a distreure's, ni la gent tenia possibilitat per anar massa lluny. Després dels mesos de fred, quan començava el bon temps, l´últim cap de setmana d'abril, Mas Rampinyo celebrava la seva festa i la gent, la d'aquí i la dels pobles veïns, l'agafaven amb moltes ganes. Es feia un gran envelat i sempre veníen orquestres i artistes de renom. Les modistes ja tenien feina un parell de mesos abans, perquè les senyores aprofitaven per estrenar els seus vestits. A les cases es convidava a la família que vivia fora i acabat de dinar, anaven tots plegats al concert, al ball o a veure alguna obra de teatre. A la canalla ens duien al ball infantil, el que se'n deia "la dansa". Els nostres balladors eren sempre els fills d'uns amics o d'uns veïns. Em puc imaginar com de cofois devien estar els nostres pares veient els seus fills tan petits arrapats d'aquella manera. Jo crec que encara duia bolquers i que ens agafàvem fort per no caure. Amb aquell mateix ballador anàvem repetint cada any fins que s'era prou gran i es reunia prou valor per trencar amb la tradició i dir: "Mama, aquest any no vull ballar la dansa".
![]() | ||
El Toni i jo |
Amb el temps tot canvia i la Festa Major d'ara s'assembla molt poc a la d'abans però segueix havent-hi persones que, incansables, s'encarreguen d'organitzar activitats que arribin a tothom i que mai seran prou reconegudes. Una de les activitats des de fa 13 anys és la Mostra de Cuina que va tenir lloc ahir. Aquí en deixo unes quantes fotos.
Pastís Som i serem - Yolanda Masagué - 1r.premi postres |