Il·lustració de Mariona Cabassa

30 d’oct. 2011

Mariuca, la castanyera

Aquests dies que s’acosten de panellets i castanyes m’han fet recordar un conte que tenia de petita, que m’agradava molt i que es deia “Mariuca la Castañera”, del Ferrándiz. El text estava escrit en vers i en castellà perquè aleshores la literatura infantil en català era més aviat minsa. L’altra també.
He regirat de dalt a baix un armari de casa els meus pares per trobar-lo. Està molt vellet, la tapa ha perdut una cullera que duia afegida per remenar les castanyes. Ja té uns quants anys.



La Mariuca ajudava a vendre moniatos i castanyes a la senyora Paca que l’havia recollida quan s’havia quedat orfe. Era tan bona que va començar a donar castanyes a tots els pobres que n’hi demanaven i quan va arribar a casa sense castanyes ni diners, la senyora Paca la va renyar dient-li que si tornava a passar no la deixaria entrar a casa. A l’endemà encara tenia més pobres fent cua que esperaven rebre alguna cosa per menjar. Va acabar una altra vegada sense castanyes i sense ni cinc de calaix i aquell dia no va tornar a casa. Es va quedar asseguda al costat de la torradora i tot plorant es va adormir. Mentre dormia uns angelets la van ajudar omplint el cove de moniatos i castanyes. A l’endemà, quan es va despertar i va veure que tenia el cove ple fins dalt, no s’ho podia creure. I per més castanyes que venia, sempre tenia el cove igual de ple, així que va poder vendre’n moltes i també donar-ne a tothom que no tenia diners per comprar-ne.

3 comentaris:

  1. Jo també l'havia llegit aquest conte amb la portada d'en Ferràndiz...Aquest any m'he inventat una auca sobre la castanyera. És bo conservar les nostres tradicions.

    ResponElimina
  2. Gràcies per aquest record, era un dels meus contes favorits!
    Fina

    ResponElimina
  3. Mercè,
    He posat l'enllaç al teu blog en aquest post meu:Una crema de castanyes amb ceps.
    https://cuinacinc.blogspot.com.es/2017/11/crema-de-castanyes-amb-ceps.html

    Gràcies per aquest record, no sé on deu ser el conte, el meu...*
    Fina

    ResponElimina