No
vaig conèixer la iaia Concepció, però m'expliquen que era molt bona cuinera.
Que a les cases, quan feien alguna celebració, la demanàven perquè els anés a cuinar el tiberi.
La
iaia Conxita, la iaia del meu home, sí que la vaig conèixer. Va estar als
fogons fins ben gran. Quan la seva néta s'havia de casar i li preguntava com es feia un o altre
menjar, mai en treia l'aigua clara. "Jo li poso un grapat de
sal", "però iaia, quant és un grapat?". "I quanta estona ha
d'estar al foc?", "tú mateixa, quan et sembli que està cuit, ho
treus".
Les
cuineres d'abans no tenien llibres de receptes, ni blocs de cuina, ni programes
a la tele amb cuiners famosos. Mai haguéssin pensat que un dia menjaríem aire de pastanaga ni que faríem tomàquet esferificat. Només teníen la saviesa que els havien
transmès les seves mares per fer uns bons àpats i, molt sovint, amb pocs recursos.
 |
| La meva iaia Concepció a la cuina |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada